L'Àgora està recoberta de "trencadís blau" i cristall; va ser inaugurada l'any 2009. En construir-se no se'l va destinar cap funció, sembla ser que en el seu interior s'instal·larà la fundació cultural Caixa Fòrum.
030 BARRI DEL CARME. Ajuntament de València. Casa Museu Benlliure (S. XIX)
- Barri del Carme
- Vist: 637
Era la casa de José Benlliure Gil i la seua família. Interessant per ser una mostra d'una típica casa burgesa valenciana de fins del segle XIX, amb el seu xicotet jardí i l'estudi al fons.
Construïda de 1850 a 1860 per Sebastián Monleón Estellés, té un diàmetre exterior de 108 m. Predomina en la construcció la rajola i la fusta, però no falten tampoc les columnes de ferro colat (zona de llotges) Té una capacitat de quasi 20.000 espectadors. En 1967 es van fer algunes reformes, entre elles una reducció del diàmetre de l'arena. En 1983 va ser declarada Monument Històric Artístic.
Este parc, situat al costat del cementeri, té una extensió de 140.000 m2. El parc compte també amb un centre cultural amb sala de teatre, és l'edifici de la imatge.
Hui dia l'antic poble de Russafa ha sigut absorbit plenament per la ciutat de València i es troba molt pròxim al centre de la ciutat.
Esta plaça es diu així perquè ací va estar situada la casa del Comte del Real.
Esta plaça es va anomenar anteriorment de les Panses.
Ací va tindre lloc el succés del pobre Palleter, anomenat així perquè venia articles de palla. El 23 de maig de 1808 li va declarar la guerra a Napoleó, no sabent-se ja res més d'ell.
En 1936, al començament de la Guerra Civil, la plaça ja tenia l'aspecte actual, com es pot veure en les fotos d'eixa època. Açò quant als edificis, perquè la plataforma central construïda per Javier Goerlich no desapareix fins a la reforma de l'any 1961.
La plaça ha tingut nombrosos noms al llarg de la seua curta història: de San Francisco, d'Esparter, d'Isabel II, de La Llibertat, d'Emilio Castelar, del Cabdill, del País Valencià i de l'Ajuntament.
La plaça i els edificis de l'entorn estan declarats Conjunt Historicartístic.
La plaça la van a convertir en zona de vianants l'any 2022.
La façana actual és del segle XVIII. Dalt de la porta hi figura un alt relleu de Sant Jeroni, el patró del gremi, obra d'Ignacio Vergara. A la façana, a dalt de la porta, apareix inscrit l'any de 1756.
Estes drassanes es van acabar de construir en 1391. Cada nau té una longitud de 50 m i una amplària de 13,20 m. Estes naus medievals per a la construcció de vaixells queden hui dia un poc allunyades del mar i amb alts edificis entre elles i el port.
En 1840 es van privatitzar, es van tapiar i es van destruir arcs. En 1980 una altra vegada van passar a ser propietat municipal, restaurant-se durant els anys 1986-1993 i iniciant una nova fase com a sala d'exposicions.
El barri de Pescadors es va derrocar a fins del segle XIX i es van obrir nous carrers, més àmplies i pavimentades amb llambordes de pedra. El carrer Correus va ser una d'elllas. El fet que ací es trobara el barri de Pescadors des de l'Edat mitjana, i no en la costa, era per temor a l'atac dels pirates.
En el segle XX es va continuar amb les reformes urbanístiques una vegada desaparegut el barri de Pescadors en 1890. Es van construir vivendes per a la burgesia amb ascensors elèctrics a partir de 1880 (abans eren de vapor), llum elèctrica, banys privats; telèfons, que apareixen a València l'any 1883, etc.