1000i CIUTAT DE LES ARTS I LES CIÈNCIES. Palau de les Arts
- Ciutat de les Arts i les Ciencies
- Vist: 624
El Palau de les Arts Reina Sofía data de l'any 2005 i està destinat sobretot a representacions d'òpera.
El Palau de les Arts Reina Sofía data de l'any 2005 i està destinat sobretot a representacions d'òpera.
El nom d'esta plaça no ve d'un suposat sant anomenat així, sinó del descobriment d'un bult per un obrer en el segle XIII, que en ser obert contenia la imatge d'un Crist. D'esta manera se li va anomenar el Sant Bult de Jesús. La imatge del Sant Bult es conserva habitualment en el Patronat Llar Escola de Sant Bult, situat en el carrer En Blanch.
En la Sala de Contractació, acabada en 1498, destaquen les 8 columnes helicoïdals que s'obrin en la part alta com a palmeres per a sostindre la volta. L'altura màxima és de 17,40m.
El traçat d'aquests jardins correspon a diversos estils de jardineria a causa de les diferents remodelacions realitzades.
Els jardins tenen nombroses escultures i fonts monumentals, un roserar, un estany amb una cascada i un parc infantil de trànsit.
El parc compta amb una zona esportiva, piscines, zona infantil, teatre-fòrum i local social per a jubilats ubicat en diverses dependències del teatre-fòrum.
En esta plaça es troba el palau de la Real Maestranza de Cavalleria de València (S. XVIII), és l'edifici de l'esquerra. La Real Maestranza de Cavalleria va ser fundada per Ferran VI, en 1754, amb la finalitat de formar genetes per als regiments. El palau va ser reformat a meitat del segle XIX donant-li un aspecte neoclàssic.
El Museu de Ciències Naturals, es troba situat en un edifici construït als Jardins del Real. És un museu que permet admirar conjunts com la col·lecció Botet, abans exhibida en el Almudín, amb la seua mostra de fòssils d'Amèrica del Sud.
El museu permet un recorregut pel saber i la història natural, cuidant especialment aquells continguts que fan referència a la Comunitat Valenciana. Hi ha des d'una reproducció d'una cova prehistòrica fins a una reconstrucció de l'estudi de Ramón y Cajal.
El magnífic claustre renaixentista té dos pisos. Les columnes de la planta baixa són de tipus toscà i les del primer pis de tipus jonicoromà. Va ser construït per Guillem del Rei. En el centre hi ha una estàtua del Patriarca Sant Joan de Ribera, realitzada per Marià Benlliure en 1896, i situada on antigament hi havia una font del segle XVII.
A través del claustre es puja per una escala al Museu del Patriarca, un xicotet museu on es troben obres de grans artistes com Francisco Ribalta, José Ribera, Andrea del Sarto, etc., destacant entre les obres un magnífic tríptic del pintor flamenc Dirck Bouts.
En 1854 es trasllada la Casa de la Ciutat, des del jardí de la Generalitat, fins a l'actual emplaçament a la plaça de l'Ajuntament. L'edifici que l'acull és l'antiga Casa d'Ensenyança (S. XVIII)
En 1906 s'inicien unes importants reformes que no acabarien fins a finals dels anys 30 del segle XX, destacant la nova fatxada amb la torre del rellotge de 50 m d'altura, de Carlos Carbonell i Francisco Mora. En l'interior destaquen l'escala de marbre, el saló de festes, el saló pompeià i la sala de la ximenera (despatx de l'alcalde)
Els que hui són grans ficus es van plantar a mitjan segle XIX. En la reforma de 1926 La Glorieta queda configurada com està actualment i la reixa de ferro que la rodejava és traslladada, emprant-se per a tancar els Jardins del Reial com veiem hui dia.
La font de Neptú, que es troba en una cantonada d'aquesta plaça, havia estat anteriorment en l'hort del canonge Pontons, en Patraix. Aquest canonge, que va viure entre els segles XVII i XVIII, tenia una opulenta residència en Patraix plena d'estàtues i fonts, que van ser repartides després per la ciutat de València. Aquesta residència la va llegar el canonge, quan va morir, als reis d'España FelipeV i María Luisa de Savoia.
Este xicotet carrer, dedicat al pintor renaixentista Joan de Joanes, part de la plaça de Santa Cruz cap al carrer Roteros.