El jardí de Polifilo té zones diferenciades unides per camins. Aquestes zones tenen noms suggeridors: plaça de les Portes del Destí, el Guardià dels Horts, etc.
Té a més una llacuna quadrada i una zona de jocs infantils.
Esta xicoteta plaça conserva intactes les modestes vivendes familiars del segle XIX i té un atzucac, que es veu a la dreta en la imatge, amb el curiós nom de carrer de les Impertinències.
Els atzucacs són herència de l'antic traçat urbà de la ciutat musulmana de Balansiya.
El jardí compta a voltant de 50 varietats de cítrics. Hi ha en el jardí una xicoteta font que reflectix la imatge d'Afrodita, deessa protectora dels jardins.
El parc compta amb cirerers japonesos, acàcies japoneses, palmeres, ciprers, etc. També té un roserar.
La superfície és de 3.500 m2. La nau central té 18 m d'alt i les naus laterals 15 m. Al contrari que el Mercat Central, el de Colom és una construcció oberta.
El jardí conté alguns elements de l'antic convent de San Francisco, que havia sigut derruït.
Entre els segles XIII-XIV s'inicia la construcció del refectori i de l'aula capitular d'este convent del Carme, amb l'arribada de carmelites des de França.
El claustre gòtic és ja del segle XIV.
L'edifici data de 1880 i va ser adquirit per José Benlliure i Gil quan tornà de Roma en 1912. La casa va ser reformada i la va equipar amb mobles portats d'Itàlia, que són els que es conserven en l'edifici.
Esta plaça està dedicada al pintor i il·lustrador d'Albaida, José Segrelles. En la plaça es troba la Finca Roja.
Este carrer s'anomena així per uns banys públics amb eixe nom. El nom dels banys feia referència a una armeria que hi havia en la zona on es venia un tipus d'escut anomenat pavés.
En una cantonada de la plaça es trobava fins a l'any 2020, un comerç únic a la ciutat: la ferreteria Filla de Blas Luna. En ell es venien des de teles metàl·liques, fins a qualsevol eina per al camp; més aviat semblava un comerç rural.
Una mica més endavant, en la mateixa vorera, hi havia un taller de reparació de projectors de cinema.
El tram VIII del Jardí del Túria ocupa des del pont del Real fins al de l'Exposició i els seus 75.600 m. quadrats van ser pensats, en principi, com una plantada popular (festa de l'arbre).