Encara que d'origen gòtic, el palau pren la configuració actual en el segle XVIII. El 6é comte de Cervelló, Felipe Carlos Osorio, el va cedir al govern municipal en traslladar-se a viure a Madrid.

Durant el segle XIX va ser Capitania Militar i Residència Reial, al derrocar-se l'antic Palau Reial situat en els jardins dels Vivers en 1810, durant la Guerra de la Independència. Va ser també residència del mariscal Suchet durant la invasió napoleònica i més tard Ferran VII va firmar ací el decret de derogació de les Corts de Cadis en 1814. La regent Maria Cristina va firmar també ací la seua abdicació en 1840, partint cap a l'exili i deixant la seua filla Isabel davall la tutoria d'Esparter.

En 1936 va ser seu del Partit Comunista i, després de la Guerra Civil, seu l'O.J.E., de les acadèmies Triunfo i Cid, i de la pensió 'La Vasca'. En 1976 passa a titularitat de l'Ajuntament i l'any 2003 s'inaugura com a Arxiu Històric Municipal.

A mitjan segle XIX va ser un carrer on vivia la pròspera burgesia valenciana i des de llavors no s'ha modificat la seua arquitectura, mantenint-se intacta tota ella.

En este carrer va nàixer Antonio Aparisi i Guijarro en 1815. Este advocat del Partit Tradicionalista va atacar en els seus escrits el liberalisme i la democràcia, i sobretot el krausisme.

Va ser construït amb caràcter provisional per a l'Exposició Regional de l'any 1909. Es va conservar després, servint per a diverses activitats (de 1966 a 1979 va ser Escola Tècnica Superior d'Arquitectura). D'estil neogòtic, té evidents referències a la Llotja, les torres de Serrans i el Miquelet. Va ser restaurat l'any 2003.

Esta església és l'única cosa que queda de l'antic convent d'agustins fundat extramurs de la muralla musulmana en 1281. A l'amplirse la muralla en el segle XIV el convent va quedar dins del recinte murallat, d'esta època pareix que és l'actual nau de l'església. El nou campanar data de 1912. Javier Goerlich, a partir de 1940, la tornà al gòtic incial llevant-hi la decoració barroca i classicista que la recobria, construint la portada que dóna al carrer Guillém de Castro i rematant el campanar. D'este important convent (va arribar a tindre dos claustres) queden restes en el Museu de Belles Arts.

Este carrer de vianants portava antigament a la porta de Russafa de la muralla medieval.

En el carrer estava el Trianón Palace o Teatre Líric, projectat per Javier Goerlich i inaugurat en 1914. Va ser derrocat en 1950.

Al costat est del passeig es trobaven l'hospital d'en Bou (S. XIV), el Col·legi Sant Fulgenci (S. XVI) i el convent de Santa Clara (S. XVII) i a l'oest l'hospici de Monserrat (S. XVI) Tots estos edificis van desaparéixer després de les reformes urbanístiques dutes a terme entre els segles XIX i XX.

Té el monestir, adossat al mur i enfront del riu, una sèrie d'habitatges restaurats que eren els habitatges dels treballadors que exercien els diferents oficis per al monestir. També eren utilitzades per a allotjar de manera provisional als familiars de les monges en les seues visites al convent.

L'accés a l'església es realitza des de la plaça que hi ha situada darrere d'aquests habitatges.

© 2020 | EverythingValencia. Diseño web: Xinxeta
Address
Los Olivos Lima - Peru
Phone
51 000-0000
Mail
info@localhost.xyz
Horary
Mon - Sat 9am to 8pm