La portada nord dóna al pati i és del segle XIII, d'estil romànic. En la clau de l'arc podem veure l'escut de l'orde, que era una senzilla creu blanca sobre fons roig. Sobre esta porta es va construir més tard un arc apuntat amb un òcul en què apareix la creu de Malta, ja que esta orde militar i hospitalària s'anomenava en realitat de Sant Joan de Jerusalem, Rodes i Malta.
El parc té una extensió de vora 80.000 m2. En la foto apareix el xicotet estany circular.
Els arbres més freqüents en el tram VIII són aligustres, xops, arbres de llana i aurons.
En la zona més pròxima al pont de l'Exposició existeix un camp de futbol.
En total el Jardí del Túria té uns 9 km. de llarg, però alguns trams tenen un deficient manteniment.
Edifici de 1876 que va ser dedicat a labors assistencials durant el segle XIX, es va convertir en 1995 en un centre cultural. En l'interior es troben el Museu de Prehistòria de València, el Museu Valencià d'Etnologia i la Institució Alfons el Magnànim. També allotja una església d'estil neobizantí.
El Palau de les Arts Reina Sofía data de l'any 2005 i està destinat sobretot a representacions d'òpera.
La construcció de l'avinguda del Cid, a mitjan del segle XX, va suposar una alternativa a la carretera a Madrid per la serra de les Cabrillas, que passava per les poblacions de Mislata i Quart de Poblet.
L'edifici de davant és la seu de la Confederació Empresarial Valenciana. Era l'antic palau del Baró d'Ariza (1887).
La cara nord de l'Almodí dóna a este estret carreró.
Esta plaça està dedicada al comte de Buñol, títol nobiliari que tenia també el marqués d'Albaida. A un costat de la plaça dóna el palau dels Marquesos de Malferit, on es troba un museu de soldatets de plom.
Este carrer està dedicat al pianista, compositor i director d'orquestra valencià José Iturbi, difunt en 1980. Va ser director d'unes quantes orquestres de ciutats d'EE.UU. (Filadèlfia, Nova York, Chicago) i també va treballar en pel·lícules de la Metro Goldwyn Mayer.
Esta plaça es va anomenar anteriorment de les Panses.
Ací va tindre lloc el succés del pobre Palleter, anomenat així perquè venia articles de palla. El 23 de maig de 1808 li va declarar la guerra a Napoleó, no sabent-se ja res més d'ell.
Esta gestionat per la fundació pública municipal de Parcs i Jardins Singulars.