El tram IX, entre el pont de l'Exposició i del de les Flors, va estar ocupat per les obres del metro (Estació de l'Albereda). Es construeix en els anys 2000-2001 i ocupa una superfície de 34.439 m. quadrats.
Té una esplanada per a la realització d'actes, fires i castells de focs artificials.
A aquest carrer també dona la part posterior del palau de la Baylia (Diputació Provincial de València).
Ací el carrer desemboca en el carrer de Serrans.
En general la influència modernista es manifesta en la decoració d'estuc i taulellets.
Este carrer, que pren el curiós nom de raconada, està dedicat a un escriptor i membre de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola mort en 1964.
El carrer està situat on antigament estava l'antiga jueria o call de València, molt prop d'on tenia la casa el filòsof valencià Luis Vives. L'edifici de la dreta és el palau dels Ducs de Cardona, originari del segle XVIII, antic hotel Roma i actualment convertit en l'hotel Sh Inglés.
A aquest carrer dona la façana principal del palau del Marqués de Dues Aigües.
La Facultat de Teologia es va construir a principis del segle XIX on abans estava situada la casa del Comte del Real. Al principi l'edifici es va usar com a Seminari Conciliar.
L'amplària d'esta Gran Via i la de Germanies, igual que la de Fernando el Católico-Ramón i Cajal, es va establir en 50 m.
L'edifici de l'esquerra (núm. 12 del carrer) és un exemple de vivenda-taller sedera del segle XVIII.
El barri és anomenat de Velluters, que eren els operaris que confeccionaven el fil de seda. En principi s'aplicava als que confeccionaven només el vellut, però després es va aplicar als que treballaven tot tipus de seda.
En aquest carrer es troben algunes antigues cases senyorials del segle XVIII. També es troben el col·legi i l'església dels Escolapis, l'església donant ja a la plaça de l'Escoles Piules.
Este llarg carrer és en realitat un tros de la famosa Via Augusta romana. Per 1850 el carrer es va ampliar de 10 m d'amplària a 14 m. Van desaparéixer edificis medievals i es va omplir d'edificis huitcentistes, que han arribat fins a nosaltres en estre tram que va de la plaça de la Reina a la de l'Ajuntament.
En 1882 una botiga de teixits situada en este carrer anomenada Casa Conejos, va ser la primera a tindre il·luminació elèctrica de tot València. En 1886 la il·luminació elèctrica ja estava instal·lada en tota la ciutat, no obstant això per als carrers es continuaven utilitzant fanals de gas.
A partir de 1957, gràcies al seu director Ignacio Docavo Alberti, es produïx el rescat del jardí amb la restauració de diverses construccions degradades.
Quan el Jardí del Túria estigui totalment acabat tindrà més de 2.000.000 de m. quadrats.
En 1932 va realitzar un projecte de reforma Javier Goerlich. Es va ampliar l'Albereda fins al pont d'Aragó i es va produir la conversió en zona per a vianants del pont del Mar.