Este carrer rep este nom perquè al final, afrontant també amb la plaça del Poeta Llorente i el carrer del Pintor López, es trobava el convent de Trinitaris. Este convent va desaparèixer en l'últim terç de segle XIX per la desamortització. En el seu lloc es va construir una illa de cases.
En este carrer té l'estudi el dissenyador de moda valencià Francis Montesinos.
Aquest edifici, del gremi dels seders, data del segle XV. Va ser restaurat en els segles XVI, XVII i, sobretot, al segle XVIII. En 1981 va ser declarat monument històric-artístic.
El gremi dels Velluters es va crear al segle XV, l'any 1474, a causa de la importància que la seda havia adquirit a València. En 1686 Carles II li concedeix el títol de "Col·legi d'artistes" a aquest gremi, i passa a denominar-se Col·legi de l'Art Major de la Seda.
D'estructura rectangular, el jardí té dins un complex esportiu. També compta amb diversos parcs infantils i una piscina.
Darrere d'esta deteriorada plaça es pot veure, en un solar, un tros de la muralla musulmana de València integrada en les vivendes.
Ací va estar la famosa 'Posada de l'Ángel', de la que es tenen notícies des de l'any 1701, i que va ser derrocada després de la riuada de 1957.
Esta placeta està situada just darrere del teatre Talía i en ella es troben també les oficines de l'Empresa Municipal de Transports (EMT).
L'edifici de davant és la seu de la Confederació Empresarial Valenciana. Era l'antic palau del Baró d'Ariza (1887).
La part posterior del palau de la Generalitat, amb el seu jardí amb tanca, dóna a la plaça de la Mare de Déu. Esta torrassa del palau és l'original gòtica.
L'església és ja del segle XVII i té una magnífica fatxada-retaule. El monestir va patir destrosses durant la invasió napoleònica, quan es va convertir en quarter d'artilleria. Després va ser comprat per un propietari que el va voler demolir l'any 1843, al final el govern va acudir al rescat de l'edifici.
El jardí va ser dissenyat pel mateix José Benlliure a l'estil dels jardins privats de l'època, amb ciprers, pins, tarongers, llimeres, llorers, gesmils, murtes, etc.
Des de 1811 i fins a 1877, Russafa va ser un poble independent de València.
El claustre del Convent de Santo Domingo és de planta quadrada (34 m. de costat) i té sis arcs ogivals (apuntats) per cada costat, menys el costat nord que té cinc. Les voltes són de creueria amb *plementos de rajola. Només en la seua part aquest els arcs tenen traceries.
El segon pis és ja del segle XVII.