Encara que d'origen gòtic, el palau pren la configuració actual en el segle XVIII. El 6é comte de Cervelló, Felipe Carlos Osorio, el va cedir al govern municipal en traslladar-se a viure a Madrid.

Durant el segle XIX va ser Capitania Militar i Residència Reial, al derrocar-se l'antic Palau Reial situat en els jardins dels Vivers en 1810, durant la Guerra de la Independència. Va ser també residència del mariscal Suchet durant la invasió napoleònica i més tard Ferran VII va firmar ací el decret de derogació de les Corts de Cadis en 1814. La regent Maria Cristina va firmar també ací la seua abdicació en 1840, partint cap a l'exili i deixant la seua filla Isabel davall la tutoria d'Esparter.

En 1936 va ser seu del Partit Comunista i, després de la Guerra Civil, seu l'O.J.E., de les acadèmies Triunfo i Cid, i de la pensió 'La Vasca'. En 1976 passa a titularitat de l'Ajuntament i l'any 2003 s'inaugura com a Arxiu Històric Municipal.

Església que té origen en el segle XIII i va rebre el nom de Santa Caterina en honor a la infanta Caterina, filla de Jaume I. En el segle XVI es va recobrir amb elements decoratius renaixentistes i tindria una altra reforma en el segle XVIII, en què es va demolir l'antic campanar.

A l'esquerra, pintada en to rogenc, es troba la fatxada més estreta d'Espanya de 107 cm.

Els arcs cegats que es veuen a la dreta pertanyien a la Llotja del Mustasaf o Mostassà, tribunal d'origen àrab destinat a controlar els pesos i mesures del mercat. Ací va tindre la seua seu de 1372 a 1594.

La Sala Nova, té un enteixinat i una galeria de fusta construïts entre 1540 i 1566. El teginat es basa en el qual es troba en el Salon del Tron de l'Aljafería de Saragossa.

La pintura mural que representen una sessió de diputats de la Generalitat del Regne de València va ser realitzada per Juan de Sariñena. Després intervindrien en els murs altres pintors dirigits per Sariñena.

Els orígens estan en 1770, quan l'Ajuntament va adquirir els plans d'un teatre d'estil italià. Per diversos problemes no es va començar fins a 1808 i es va inaugurar en 1832 sense estar acabat. En 1845 l'interior és remodelat per Sebastián Monleón i José Pérez. La fatxada, de 1854, la realitza José Zacarías Camaña. És vestíbul va ser remodelat en 1946.

La plaça està dedicada a Rodrigo Botet que, a pesar de ser enginyer, va tindre per afició la paleontologia. Va ser el fundador del Museu Paleontològic de València, situat per un temps en l'edifici de l'Almodí. Actualment el contingut d'este antic museu està en el Museu de Ciències Naturals dels Jardins del Reial.

© 2021 | EverythingValencia. Diseño web: Xinxeta
Address
Los Olivos Lima - Peru
Phone
51 000-0000
Mail
info@localhost.xyz
Horary
Mon - Sat 9am to 8pm