En aquesta plaça es troben tres dels més importants edificis històrics de València: la catedral de Santa María, la basílica de la Verge dels Desemparats i el palau de la Generalitat.
La plaça es va dir en un altre temps plaça de la Seu i ocupa l'espai que ocupava l'antic fòrum romà de la ciutat de Valentia.
A partir de 1946 el museu es trasllada a la seu actual en S. Pius V i, fins a 1983, les dependències són ocupades només per l'Escola de Belles Arts de Sant Carles i l'Escola d'Arts i Oficis.
L'edifici va ser restaurat pels arquitectes Rafael Rivera i Mateo Signes durant els anys 1993-1995 per a convertir-lo en este centre cultural.
Estes torres deuen el seu nom a què d'elles eixia el camí que anava a la població de Quart de Poblet, poble que va pertànyer al monestir tarragoní de Poblet.
L'antiga parròquia de Sant Andreu va ser una de les primeres a ser fundades després de la conquista de València per Jaume I. L'obra actual data de principis del segle XVII, però l'interior va ser revestit a mitjan segle XVIII per Luis Domingo, en estil rococó.
Totes les espècies plantades resistixen l'ambient que afecta les platges del golf de València.
Un carril-bici transcorre al llarg de tot el passeig Marítim.
Estes portes eren el principal accés a la ciutat de València, cal tindre en compte que fins ací arribaven els camins de les altres dos capitals de la Corona d'Aragó: Barcelona i Saragossa.
L'any 1931 van ser declarades Monumento Histórico-Artístico Nacional.
El carrer està dedicada al músic Salvador Giner i Vidal, que en 1893 va fundar la Societat Coral Orfeó Valencià el Micalet.
Este carrer era una de les principals de la 'mancebía medieval' (S. XIV) que ocupava una bona part del barri del Carme. Este bordell va ser organitzat en 1325 per Jaume II. El bordell era doncs, un bordell oficial, murallat i controlat pel govern municipal, que procurava que no es convertira en un lloc sòrdid. Hi havia fins i tot cases luxoses amb horts i jardins. Els metges de la ciutat controlaven les prostitutes. En el bordell hi havia hostals, tavernes i cases de menjars. Tot el qui entrava havia de deixar les armes a l'entrada. Va desaparéixer l'any 1677.
També s'anomenaba Pobla de les Dones Pecadrius.
Fins a l'any 1852 la plaça no es va enjardinar, quedant només una esplanada des de 1813.
La casa del guarda va ser dedicada després a Tribunal Tutelar de Menors i hui en dia és l'Oficina de Defensa del Consumidor.
