Després de la riuada d'octubre de 1957, en la qual va haver-hi més de 100 morts, es va decidir desviar el va riure Túria perquè no passara pel centre de la ciutat, a causa de les nombroses inundacions ja hagudes. Al pla de desviament del riu se'n va dir Pla Sud.
A l'esquerra, davant de la columna amb l'estàtua de Francisco Pizarro i al costat del palau de la Bailia, es troba el palau del Marqués de la Scala. Els marquesos de la Scala (nom assumit pel matrimoni amb la italiana Altadona de la Scala) eren també senyors de Manises i d'ací pren nom la plaça. Este palau data del segle XVI i conté elements gòtics i renaixentistes.
Aquests jardins recorden als aràbics-valencians, amb tanques de murta, tarongers de copa alta i la presència de l'aigua com a elements fonamentals.
El conjunt va ser declarat Jardí Artístic Nacional en 1941.
La plaça va prendre este nom pel xiquet nu de la font, pel seu color fosc, per estar feta l'escultura en ferro colat. La font del Negret, de 1850, va ser la primera font pública d'aigua potable instal·lada a València.
En la instal·lació de les aigües potables a València cal destacar el canonge Marià Liñán, catedràtic d'Història i de Llengua Àrab de la Universitat de València, difunt l'any 1844. Liñán va llegar part dels seus béns (55.000 duros) per a este fi.
El parc compta amb cirerers japonesos, acàcies japoneses, palmeres, ciprers, etc. També té un roserar.
La monumental portada del segle XVIII va ser efectuada per Ignacio Vergara, seguint els dibuixos de Hipólito Rovira. Dalt presidix la portada la Mare de Déu del Rosari, obra de Francisco Molinelli, i baix destaquen els dos atlants abocant aigua, un a cada costat de la portada, clara al·lusió al marquesat de Dos Aigües. És una recarregada portada d'estil rococó. En esta època tota la fatxada del palau estava recoberta amb frescos de Hipólto Rovira.
A la foto es pot veure l'hotel de luxe "Les Arenes", situat en primera línia de la platja. La seua entrada està situada al carrer Eugenia Viñes.
Després de l'aprovació del projecte del desviament del llit del riu Túria; el deliri de l'administració franquista va fer que es pensés, per al vell llit, destinar-lo a zona industrial, estacions de tren i autopistes.
La plaça es diu així per trobar-se ací el convent i l'església del Carme (carmelites calçats) A l'instal·lar-se el Museu de Pintura, després de la desamortització, se li va cridar durant un temps plaça del Museu.
Al jardí situat a la dreta de l'església del Carmen estava situat el palau dels Aguilar, d'estil gòtic, també dit dels Barons d'Alaquàs i que va ser derrocat en 1946. En aquest jardí es troba l'anomenada font dels Xiquets, de Mariano Benlliure.
Esta plaça es diu així perquè ací va estar situada la casa del Comte del Real.
En esta imagen se pueden ver las instalaciones del convento de Santo Domingo, que guarda el mejor gótico de la ciudad de Valencia, con un claustro del siglo XIV y el Aula Capitular. Por ser actualmente instalaciones militares es difícil su acceso. De fines del siglo XVI es la fachada-retablo de la iglesia que da a la plaza. El campanario es del siglo XVII.
El edificio conventual, a la derecha, es de fines del siglo XVIII y actualmente es la sede de la Capitanía General de la III Región Militar.
Aquesta plaça està dedicada a Juan Lorenzo de Vilarrasa, governador del Regne de València al nord de Xixona a partir de 1528. En el seu càrrec Vilarrasa va auxiliar als virreis en el manteniment de l'ordre públic.