Este jardí està adaptat a les noves tecnologies, ja que en tota la seua extensió té connexió Wi-Fi.
El parc limita amb quatre carrers i per totes té entrada.
Este edifici és una obra de 1908 de l'arquitecte Vicente Ferrer Pérez que, junt amb Demetrio Ribes, és un dels millors representants del modernisme vienés (Sezesión Vienesa) a València. Este corrent va arribar a València a través d'un congrés d'arquitectes celebrat a Madrid en 1904 i on va assistir l'arquitecte vienés Otto Wagner. També cal destacar la influència de diverses publicacions sobre l'Exposició de la Sezesión de 1900 que van arribar a València.
L'edifici destaca per la nova distribució de l’interior i les línies geomètriques amb els tocs de decoració ceràmica. Té influència de Behrens, D'Aronco i Hoffmann. Està en l'encreuament dels carrers Cirilo Amorós i Pizarro. Va ser restaurat l'any 2012.
Els antics sòcols de taulellets van ser substituïts per altres obra de l'artista Carmen Calvo.
El Col·legi d'Escolapis té un pati rectangular amb una xicoteta espadanya de tres campanes, i un rellotge. En la planta baixa, el pati té arcs de mig punt. El conjunt del col·legi i convent va ser construït entre 1739 i 1742.
La plaça ha tingut diversos noms: El Clot, Nova, Circular, de la Regència, del Cid i Redona. En la reforma del 2012 s'ha col·locat un anell circular metàl·lic, al voltant de la font, amb els distints noms que va tindre la plaça.
La plaça conta amb uns quants edificis dels segles XVIII i XIX.
Són destacables les cúpules, recobertes de ceràmica en l'interior. La més més gran és redona (situada on s'encreuen els dos carrers principals) i la de la pescateria és ovalada.
Segons pareix el nom del carrer li ve d'un miracle de S. Vicente Ferrer, que davant d'una sequera va dir que caurien gotes de pluja tan grans com avellanes.
En este carrer va viure per un temps el metge i premi Nobel, Santiago Ramón i Cajal.
En una casa de nova construcció situada en el núm. 11 del carrer i a través d'un vidre, es pot veure una porta de la muralla romana del segle II a.C.
El barri de Russafa fa uns anys estava molt degradat, però actualment s'ha convertit en una referència cultural i d'oci per a València. És un barri on s'han establit diversos pintors i s'hi troben en ell unes quantes galeries d'art. És un barri on s'han establit molts pintors i es troben en ell diverses galeries d'art. També es troben diversos cafés-llibreries com Slaughterhouse, Collita Roja i Ubik, així com bars, restaurants i pubs.
Esta plaça està dedicada al comte de Buñol, títol nobiliari que tenia també el marqués d'Albaida. A un costat de la plaça dóna el palau dels Marquesos de Malferit, on es troba un museu de soldatets de plom.
Les portes de la muralla de València es tancaven al toc de les ànimes (de 20 a 21 hores), només la Porta del Real romania oberta a la nit fins a les 23 hores. El que arribava més tard d'aqueixa hora havia de dormir en el Pla del Real a la "Lluna de València".
Esta arquitectura és l'última manifestació d'una construcció no professional a València i està plena de característiques inèdites i un encant una mica naïf.