Russafa, en la part més antiga, té un nucli de carrers irregulars. Açò és testimoni del traçat del seu pasat islàmic.
La superfície és de 3.500 m2. La nau central té 18 m d'alt i les naus laterals 15 m. Al contrari que el Mercat Central, el de Colom és una construcció oberta.
El palau de la Baylia és l'actual seu de la Diputació de València. El pati és del poc que queda del segle XVI, després de la reforma del segle XIX, però l'escala és neogòtica.
Estes portes eren el principal accés a la ciutat de València, cal tindre en compte que fins ací arribaven els camins de les altres dos capitals de la Corona d'Aragó: Barcelona i Saragossa.
L'any 1931 van ser declarades Monumento Histórico-Artístico Nacional.
La direcció de les obres va anar a càrrec d'Antonio Gomis Bernal. L'edifici, concebut com un gran mirador, està compost per 4 plataformes horitzontals amb àmplies terrasses voladisses. La planta baixa i la primera són d'ús públic.
D'estructura rectangular, el jardí té dins un complex esportiu. També compta amb diversos parcs infantils i una piscina.
Projectada en 1837 per l'arquitecte municipal Salvador Escrig, no va ser acabada en el front interior fins a 1848. En 1850 es va col·locar la font. La plaça mesura 37 m de diàmetre.
L'aigua del llac brolla des del Molí del Sol, que en el futur es convertirà en un museu sobre el riu Túria.
Este parc, a pesar dels pocs anys que té, té un deficient manteniment (pedres dels murs que cauen i no es reparen, aigua de l'estany bruta, etc.)
L'Umbracle es construïx a fi d'albergar plantes d'ombra.
El barri de Russafa fa uns anys estava molt degradat, però actualment s'ha convertit en una referència cultural i d'oci per a València. És un barri on s'han establit diversos pintors i s'hi troben en ell unes quantes galeries d'art.
També es troben diversos cafés-llibreries com Slaughterhouse, Cosecha Roja i Ubik, així com cellers, restaurants i locals d'oci.
El nom del carrer data de 1873 perquè ací estava situat el Museu Provincial de Pintura, les obres del qual es troben ara en el Museu S. Pius V.
El palauet va ser restaurat en 1985 i hui dia s'utilitza per a cerimònies de bodes civils.