L'interior és d'una desbordant barroc, amb estàtues de Jacobo Bertessi i la volta, pintada per l'artista Antonio Colomí per a tindre llista el dia de Sant Joan de 1701.
Luis López, fill de del pintor Vicente López, va realitzar una restauració dels frescos en 1861.
El retaule major és el de la desapareguda església de l'Assumpció de Betolaza (Álava), que va ser portat a l'església dels Sants Joans l'any 1969."
L'alqueria de Barrinto és del segle XIV, però l'aspecte actual exterior l'aconseguix en el XV.
S'anomena així este carrer pel patró de les barcelles (mesura de capacitat) que es troba davall de l'arc, en la part que dóna al Palau Arquebisbal.
Destaca el tossal central, i els passejos que el rodegen, per la floració. Estos passejos tenen jacarandas i arbres de l'amor.
El parc s'articula amb camins sinuosos i xicotets boscos mediterranis amb pins, oliveres, ciprers, alzines i moreres.
Edifici de 1876 que va ser dedicat a labors assistencials durant el segle XIX, es va convertir en 1995 en un centre cultural. En l'interior es troben el Museu de Prehistòria de València, el Museu Valencià d'Etnologia i la Institució Alfons el Magnànim. També allotja una església d'estil neobizantí.
Estes torres deuen el seu nom a què d'elles eixia el camí que anava a la població de Quart de Poblet, poble que va pertànyer al monestir tarragoní de Poblet.
L'església del Col·legi del Patriarca és la primera a València que acaba amb el tipus d'església medieval. Va ser realitzada per Guillem del Rei i té planta de creu llatina, capelles laterals i cúpula sobre el creuer. Els frescos estan realitzats pel pintor de Gènova Bartolomé Matarana. El altar ho presidix el quadro del Sant Sopar, realitzat per Ribalta, que presenta l'originalitat que els apòstols estan situats en cercle.
Esta església no té res a envejar a algunes esglésies de Roma, a pesar de la seua austeritat exterior.
La plaça del Dr. Collado està dedicada a Luis Collado (1520-1589) que va ser catedràtic d'anatomia de la Universitat de València i estudiós dels ossets de l'oïda.
Ací es trobava l'antiga Llotja dels Mercaders, del segle XIV, anomenada Llotja de l'Oli per ser este producte el de major comerç. Va ser derrocada en 1877. A esta llotja eren portats, pel mustasaf o mostassà, els mercaders que havien intentat enganyar, per a exposar-los a l'escarni popular.
Esta plaça es va anomenar anteriorment de les Panses.
Ací va tindre lloc el succés del pobre Palleter, anomenat així perquè venia articles de palla. El 23 de maig de 1808 li va declarar la guerra a Napoleó, no sabent-se ja res més d'ell.
El conjunt va ser construït per iniciativa del Marqués de Sant Joan.
El Jardí Botànic de València disposa de biblioteca, herbari i banc de germoplasma (llavors i espores).