Des de 1987, aquest jardí botànic s'ha recuperat com a centre investigador i docent de la Universitat de València. Està adscrit directament al Rectorat.
En l'actualitat es treballa en la preservació del jardí històric i en la seua continuïtat com a centre d'estudi, cerca, desenvolupament i divulgació de la botànica. El Jardí Botànic de València disposa de biblioteca, herbari i banc de germoplasma (llavors i espores).
L'edifici té un pati principal amb una estàtua del filòsof valencià Lluís Vives en el centre.
En 1844 s'inicia la construcció del pòrtic de columnes toscanes del pati principal, mentre que la segona planta de columnes, de tipus jonico-romà, seria realitzada en 1931 per Javier Goerlich.
Per a commemorar el 500 aniversari de la seua fundació es realitza una altra reforma (1997-1999), amb la finalitat d'adaptar l'edifici a les seues noves funcions de centre cultural. En aquesta reforma, les addicions modernes es lleven i es posen en valor els elements històrics. Els vestigis arqueològics de l'era musulmana, que ja eren coneguts, es van deixar veure a través d'una placa de metacrilat en el sòl, a l'entrada del carrer de la Universitat.
En l'edifici de l'esquerra es trobava en els anys 70 del segle XX un club de jazz cridat Tres Tristos Tigres."
El jardí s'ha anat enriquint amb arbres procedents dels 5 continents, aconseguint alguns una gran altura.
Estes creus són l'equivalent del que a Castella anomenen "humilladeros".
D'estructura rectangular, el jardí té dins un complex esportiu. També compta amb diversos parcs infantils i una piscina.
Tot el perímetre, del jardí i del palauet, s'haja rodejat d'un mur.
En aquesta plaça es troben els jardins de Parcent. La plaça ocupa l'espai on abans estava el palau de Parcent, del qual veiem en la imatge l'antiga portada, que serveix ara d'entrada als jardins.
El jardí compta amb quatre fonts circulars, una en cada cantonada, amb escultures femenines.
Estos banys van ser utilitzats fins al segle XX i posseïxen un vestíbul d'entrada, una sala freda, una sala temperada i una sala calenta. El quart de la foto és adjacent a la sala freda i disposava d'utensilis per al bany i latrines.
En la sala calenta hi ha una obertura que permetia prendre aigua en ebullició. L'aire calent produït per la caldera es distribuïa per davall del pis per una cambra de poca altura davall el pis de la sala. Com estava el pis molt calent la gent abocava poals d'aigua contínuament i açò generava vapor. Ací passaven només uns minuts. Després tornaven a la sala tèbia.
El jardí tenia quatre fonts en els cantons, de les quals hui només queda la de Neptú. La riuada del Turia de l'any 1957 es va portar les altres tres.
El banc de pedra amb respatler de ferro que la rodeja va ser col·locat l'any 1901.
El Museu de Ciències Príncep Felipe, de l'any 2000, és obra de Santiago Calatrava. Està dedicat a la ciència, la tecnologia i el medi ambient. En el seu interior posseeix un pèndol de Foucault, que s'utilitza per a demostrar que la Terra gira sobre el seu eix.
Este carrer unix la plaça de Sant Llorenç amb el llit del riu. Ací es trobava el convent de Santa Anna, del segle XIV, que va ser víctima de la desamortització i de 1837 a 1878 es va convertir en presó de dones. Més tard es va derrocar i es va construir en el solar l'actual col·legi en 1891.