Este edifici s'atribuïx a Demetrio Ribes, l'arquitecte de l'Estació del Nord. Açò no ha pogut ser confirmat ni tampoc desmentit. L'edifici també té influència de l'escola modernista vienesa (Secesion Vienesa).
En una cantonada de la plaça es trobava fins a l'any 2020, un comerç únic a la ciutat: la ferreteria Filla de Blas Luna. En ell es venien des de teles metàl·liques, fins a qualsevol eina per al camp; més aviat semblava un comerç rural.
Una mica més endavant, en la mateixa vorera, hi havia un taller de reparació de projectors de cinema.
Al final d'aquest carrer se situava la porta de la Xerea de la muralla musulmana del segle XII. Este carrer té unes quantes cases senyorials dels segles XIX i XX.
Antigament el carrer es va anomenar Mare de Déu de Gràcia. És conegut també com 'Carrer de les Cistelles' pels nombrosos comerços dedicats a la venda d'objectes de vimet.
Era una porta d'accés al barri de la Moreria de València que es va obrir en l'antiga muralla musulmà l'any 1400.
Els musulmans que s'havien quedat després de la conquista de València es van establir extramurs de la muralla que ells mateixos havien construït. Després, en 1356, es va construir una altra muralla (la cristiana) que va incloure la Moreria en el recinte de la ciutat. No es va derrocar l'antiga muralla musulmana, comptant així la ciutat amb dos cércols defensius. A poc a poc va anar derrocant-se, encara que en el segle XVIII encara quedaven nombroses restes de la muralla musulmana.
L'avinguda Regne de València separa el barri de Russafa del barri de l'Eixample. L'avinguda va ser anomenada anteriorment de Victòria Eugenia, del 14 d'Abril, de José Antonio i de l'Antic Regne de València.
A la dreta es pot veure l'edifici de l'Escola d'Artesans, de 1868.
En el segle XIX es van restaurar posant-li una decoració neo-árabe. Van tancar en 1959.
En els anys 1961-1963 es restauren i s'elimina la decoració neo-árabe del segle XIX. A partir de 1963 s'instal·la un gimnàs de boxa. En 1985 la Generaltitat Valenciana adquirix l'edifici i en 1999 es du a terme el projecte de rehabilitació. En l'any 2005 s'obrin al públic per a visites.
En la foto apareix la sala tèbia, on la gent passava la major part del temps.
Esta plaça està dedicada el poeta i diputat conservador del segle XIX, Teodoro Llorente, que va viure en l'edifici que es veu davant en la foto.
L'estàtua esta dedicada al pintor Ribera. Esta escultura va patir diversos trasllats fins a ubicar-se en esta plaça.
Ací es trobava també la torre d'Alí Bufat, derrocada en 1865. Va ser famosa perquè ací van hissar el musulmans l'estendard de Jaume I en senyal de la rendició de Balansiya, la València musulmana.
Este pont va ser construït a finals del segle XVI substituint un altre que s'havia fet amb fustes i materials fràgils. Té dos casalicis, un amb l'estàtua de Sant Vicent Màrtir i un altre amb la de Sant Vicent Ferrer. El pont va ser reconstruït i ampliat en amplària l'any 1968. En esta reforma va perdre una escala lateral de baixada al riu.
L'edifici va ser restaurat pels arquitectes Rafael Rivera i Mateo Signes durant els anys 1993-1995 per a convertir-lo en este centre cultural.
512 BARRI DE SANT FRANCESC. Palau de Justicia. Antiga Aduana (S. XVIII)
- Barri de Sant Francesc
- Vist: 553
Edifici iniciat en 1758 que va passar de ser duana a ser fàbrica de tabacs en 1828. Va ser realitzat per Felipe Rubio, Antonio Gilabert i Tomás Miner. En 1895 va patir un terrible incendi. En 1914 es van iniciar les obres de reforma per a transformar-lo en Palau de Justícia, la qual cosa va ocórrer en 1922.
Les escultures de Carles III, la Justícia i la Prudència, de l'alt de la portada, són obres d'Ignacio Vergara.
109b BARRI DE LA SEU. Plaça de Manises. Palau del Marqués de la Scala (Siglos XVI-XVIII)
- Barri de la Seu
- Vist: 440
Aquest palau es va ampliar al segle XVIII amb una altra casa situada a la dreta. Actualment és seu també, com el de Baylia, de la Diputació de València.
El pati, de planta quadrada, transforma la part superior en una galeria octogonal mitjançant petxines. Al pis principal té una galeria d'arcs apuntats rebaixats a manera de balcó i amb fines columnes.