L'edifici ha tingut diveros usos. Es va arribar a usar inclús com a quarter militar, després de la Guerra de Successió i fins a 1762. Els seus jardins es van usar com a cuina per a la tropa. Açò li va ocasionar un greu deteriorament.
Durant la Guerra Civil, quan el govern de la República es va establir a València, es va usar com a reunió de Corts Espanyoles en el mes de novembre de 1936.
La plaça es denomina de Lope de Vega des de 1917. Abans s'anomenaba plaça de les Herbes perquè en este lloc es venien verdures i hortalisses.
Construïda pels 'mestres de la pedra' Francesc Baldomar i Pere Compte. Esta porta es va començar a construir dos anys abans (1441) que la del Castel Nuovo de Nàpols (1443) , amb la que té cert paregut. Les dos construccions es van fer davall el regnat d'Alfons el Magnànim, ja que era rei de València i de Nàpols.
Els seus murs conserven els impactes d'artilleria, inclús després de la restauració, de diverses guerres com la Carlina, la Guerra Civil i, sobretot, la Guerra de la Independència.
La plaça està dedicada al que fóra comte de Barcelona i rei d'Aragó, València, Mallorca, Sicília, Sardenya i per un temps també de Nàpols (1442-1458).
La plaça d'Alfons el Magnànim es va formar en ordenar el mariscal francés Suchet, en 1812, la demolició d'unes cases per motius tàctics de guerra, a la València ocupada pels francesos. Havia ocupat militarment la Duana i temia un atac des de les cases contigües.
L'escultura de Jaume I es va col·locar en 1891.
La columna i la creu de ferro rendeixen record a l'antiga església de la Santa Cruz, derrocada després de les desamortitzacions del segle XIX, l'any 1844, que es trobava ací.
Interior de l'Almodí amb una exposició de Manolo Valdés, antic component de l'Equip Crònica.
Este pont comunicava la ciutat amb el Camí de la Mar (actual av. del Port), d'ací el nom. Va ser construït durant els anys 1592-1596. Durant la República les rampes van ser substituïdes per escales (segons projecte de Javier Goerlich) i la comunicació amb el port va passar a fer-se a través del pont d'Aragó.
Junt amb el pont de Serrans, fet per a vianants l'any 2012, són els dos ponts de vianants amb què disposa la ciutat de València.
Es va acabar en 1261 i és l'església més antiga de València que es conserva. Des de 1987 pertany a l'Opus Dei.
Els Cavallers de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem van participar en la conquista de València amb Jaume I, que va donar els terrenys a l'Orde en 1238 perquè construïra la seua església.
Estos banys van ser utilitzats fins al segle XX i posseïxen un vestíbul d'entrada, una sala freda, una sala temperada i una sala calenta. El quart de la foto és adjacent a la sala freda i disposava d'utensilis per al bany i latrines.
En la sala calenta hi ha una obertura que permetia prendre aigua en ebullició. L'aire calent produït per la caldera es distribuïa per davall del pis per una cambra de poca altura davall el pis de la sala. Com estava el pis molt calent la gent abocava poals d'aigua contínuament i açò generava vapor. Ací passaven només uns minuts. Després tornaven a la sala tèbia.
L'Hospital Provincial va ser fundat l'any 1512, per una ordre de Ferran el Catòlic per la qual es refonien tots els hospitals de l'època que hi havia a València, en un a soles.
De l'antic hospital, que va ser destruït per un incendi en 1545, queda una portada aïllada (en la imatge). L'edifici actual data de 1546 i és obra de Gaspar Gregori, que també va construir la galeria d'arcades de la catedral que dona a la plaça de la Verge. L'hospital va ser realitzat en estil ja plenament renaixentista.
En 1960 es va construir el nou Hospital General en l'avinguda del Cid. Hui dia, l'edifici de Gaspar Gregori està destinat a biblioteca pública.
L'Hemisfèric va ser el primer edifici a acabar-se (1998). En el seu interior alberga una sala de cinema IMAX amb capacitat per a 300 persones. Les projeccions són de temes de ciència i tecnologia.
Sobre la cúpula interior, una secció de cúpula mòbil permet la menor o major obertura de l'espai exterior cobert. S'hi ha comparat amb un ull.
Este carrer està dedicat al cronista, historiador i notari valencià del segle XVI, Rafael Martí de Viciana.