L'Albereda és citada ja en escrits de 1530 com a lloc de passeig i recreació, anomenat llavors El Prat. En els anys 1643-1645 Rodrigo Ponce de Lleó, virrei de València, mana plantar dues files d'àlbers, a causa d'això se'n va dir Albereda.
La Font de les Quatre Estacions, en la imatge, data de 1861. Anteriorment havia estat en l'Hort del canonge Pontons, a Patraix.
En l'encreuament d'este carrer amb el de Ripalda es troba un dels pocs refugis antiaeris de la Guerra Civil que subsistixen a València.
A este carrer el nom li ve pels mestres de l'Orde Militar de Montesa. A ella dóna la part posterior del Palau del Tremp, que no va canviar de nom però, que en realitat pertanyia des de principis del segle XIV a l'Orde de Montesa, en dissoldre's l'Orde del Tremp.
El carrer del doctor Juan José Dómine discorre enfront del port de València.
El parc té una extensió de vora 80.000 m2. En la foto apareix el xicotet estany circular.
El palau es diu així perquè un dels seus propietaris va ser el marqués de Guadalest, que va ser Almirall d'Aragó (com una espècie de ministre de marina de la Corona d'Aragó).
La xarxa actual del metre de València és hereva de l'antiga xarxa de ferrocarrils de via estreta de València, coneguda popularment com el "Trenet". Aquests trens unien la capital amb algunes poblacions pròximes.
Amb la inauguració de les línies subterrànies 1 i 2, a l'octubre de 1988, València es va convertir en la tercera ciutat espanyola a posar en marxa un servici de metro.
La biblioteca ubicada en l'alqueria de Barrinto, té el nom de Biblioteca Pública Joanot Martorell.
Este convent té molta importància històrica ja que va ser fundat en 1444 per María de Castella, consort d'Alfons el Magnànim i regent durant la llarga absència d'este, i que seria soterrada en el claustre.
En la construcció del monestir van intervindre els mestres Francesc Baldomar i Francesc Martí Biulaygua. La portada de l'església, a la que s'accedix per un pati, és obra de Pere Compte i té una mitjacanya de ceràmica florentina que s'atribuïx a Lucca della Robbia. L'interior de l'església va ser renovat en el s. XVII dins del gust barroc.
El barri també té molts exemples d'arquitectura popular modernista de finals del segle XIX i principis del segle XX.
D'esta plaça part el carrer de Quart (intramurs) i ací és on comença la zona d'oci del barri del Carme.
Pel carrer de Quart (intramurs) discorria l'aqüeducte que portava l'aigua fins al centre de la ciutat romana.
En aquests trams la vegetació es combina amb pèrgoles i estanys. Ací es troba el Palau de la Música, enfront del qual hi ha un gran estany.
Sota el pont de la Mar es troba un gran estany circular que està envoltat per dues files d'altes palmeres.