Les cases corresponen a la tipologia de casa de llauradors de l'horta dels segles XIX i principis del XX. Estes constaven d'una ampla porta per a entrada de carros i cavalleries.
Les cases corresponen a la tipologia de casa de llauradors de l'horta dels segles XIX i principis del XX. Estes constaven d'una ampla porta per a entrada de carros i cavalleries.
Este parc té una superfície de vora de 43.800 m2.
Estos terrenys van ser adquirits per l'Ajuntament de València en 1975.
En esta plaça es troba el palau de la Real Maestranza de Cavalleria de València (S. XVIII), és l'edifici de l'esquerra. La Real Maestranza de Cavalleria va ser fundada per Ferran VI, en 1754, amb la finalitat de formar genetes per als regiments. El palau va ser reformat a meitat del segle XIX donant-li un aspecte neoclàssic.
L'edifici té un pati principal amb una estàtua del filòsof valencià Lluís Vives en el centre.
En 1844 s'inicia la construcció del pòrtic de columnes toscanes del pati principal, mentre que la segona planta de columnes, de tipus jonico-romà, seria realitzada en 1931 per Javier Goerlich.
Per a commemorar el 500 aniversari de la seua fundació es realitza una altra reforma (1997-1999), amb la finalitat d'adaptar l'edifici a les seues noves funcions de centre cultural. En aquesta reforma, les addicions modernes es lleven i es posen en valor els elements històrics. Els vestigis arqueològics de l'era musulmana, que ja eren coneguts, es van deixar veure a través d'una placa de metacrilat en el sòl, a l'entrada del carrer de la Universitat.
Obra de l'arquitecte Demetrio Ribes, projectada en 1906 per a la Companyia de Ferrocarrils del Nord. És un dels edificis inspirats en el modernisme vienés (Secessió Vienesa) que podem veure a València. Va ser inaugurada en 1917.
El palau Arquebisbal, a la dreta, va ser iniciat en el segle XIII però d'esta època queden escassíssimes restes. L'edifici actual data de mitjan del segle XX, ja que en 1936 va ser incendiat.
Entre la decoració destaquen els dracs a manera de mènsula i la locomotora de front en la fatxada principal, situada en el xamfrà. La locomotora té l'estrela de la Companyia de Ferrocarrils del Nord.
De 1903 a 1918 es construïx la reixa que separava els carrers del Grau i el Cabanyal del recinte portuari, els Coberts i l'Escala Real.
En el segle XX el port continua creixent en direcció sud i est i elimina la platja de Natzaret.
Este pont va ser construït a finals del segle XVI substituint un altre que s'havia fet amb fustes i materials fràgils. Té dos casalicis, un amb l'estàtua de Sant Vicent Màrtir i un altre amb la de Sant Vicent Ferrer. El pont va ser reconstruït i ampliat en amplària l'any 1968. En esta reforma va perdre una escala lateral de baixada al riu.
Este edifici s'atribuïx a Demetrio Ribes, l'arquitecte de l'Estació del Nord. Açò no ha pogut ser confirmat ni tampoc desmentit. L'edifici també té influència de l'escola modernista vienesa (Secesion Vienesa).
Des de 1987, aquest jardí botànic s'ha recuperat com a centre investigador i docent de la Universitat de València. Està adscrit directament al Rectorat.
En l'actualitat es treballa en la preservació del jardí històric i en la seua continuïtat com a centre d'estudi, cerca, desenvolupament i divulgació de la botànica. El Jardí Botànic de València disposa de biblioteca, herbari i banc de germoplasma (llavors i espores).