Esta plaça es va anomenar antigament de Sant Jordi. A la plaça es trobava un edifici de Demetrio Ribes inspirat en l'Escola de Chicago; era l'edifici dels magatzems Ernesto Ferrer, derrocat en 1977.
La plaça es va dir antigament de Sant Jordi.
Esta plaça es va anomenar antigament de Sant Jordi. A la plaça es trobava un edifici de Demetrio Ribes inspirat en l'Escola de Chicago; era l'edifici dels magatzems Ernesto Ferrer, derrocat en 1977.
La plaça es va dir antigament de Sant Jordi.
L'origen d'este palau es remunta als segles XIV i XV, però la configuració actual correspon a les intervencions efectuades des del segle XVIII. En 1740 Hipólito Rovira va efectuar una profunda intervenció de l'edifici, en què van participar també Ignacio Vergara i Luis Domingo.
Durant el segle XIX va tindre una important reforma on es van recobrir les façanes amb estuc d'imitació marmòria, es van afegir les balustrades, les impostes, etc. Tot això harmonitzant amb la portada d'alabastre.
Declarat monument historicoartístic en 1941, en 1949 l'Estat el va comprar per a situar la col·lecció de ceràmica de Manuel González Martí. El museu s'inaugura en 1954.
Entre els anys 60-70 del segle XX es va produir una ampliació mimètica del palau, però entre 1991 i 1998 es va produir una reforma integral que va procurar recuperar el palau del segle XIX.
En esta avinguda, plantada de palmeres en tota la longitud, es troba la col·legiata de Sant Bartomeu (1962), on destaca el mural ceràmic del pintor Andres Cillero, que va ser considerat massa modern en la seua època i va tindre polèmica. Esta església estava antigament en el barri del Carme, on únicament es conserva la torre.
En 1767, Gregorio Mayans ja havia reclamat un jardí que fora responsabilitat d'un catedràtic de botànica, però que no descurara les plantacions d'interés per a la medicina.
Este carrer està dedicat a l'impulsor de l'antiga Casa d'Ensenyança, col·legi per a xiquetes pobres, on es va traslladar l'ajuntament en 1854 i que es pot veure en la imatge a la dreta. El nou ajuntament va englobar també les antigues esglésies de la Confraria de la Sang i de Santa Rosa.
La Gran Mesquita de València va ser inaugurada l'any 1992 i té capacitat per 500 persones aproximadament. Va ser ampliada l'any 2004.
Va iniciar les activitats en 1994 i, a més de la sala d'oració, té biblioteca i sala de conferències.
En el costat sud del museu destaquen dues grans escales. Les van haver d'afegir-hi després de la construcció del museu per a complir la normativa contra incendis.
Obra de l'arquitecte Demetrio Ribes, projectada en 1906 per a la Companyia de Ferrocarrils del Nord. És un dels edificis inspirats en el modernisme vienés (Secessió Vienesa) que podem veure a València. Va ser inaugurada en 1917.
El Miquelet es trobava en principi separat de la catedral, però una reforma d'esta en el segle XV la va unir a la torre-campanar.
Pel que sembla, el nom d'aquest carrer deriva que en ella es fabricaven xicotetes barques que després eren traslladades en carros fins a la mar. El carrer estava prop de l'antic barri de Pescadors.
Este carrer va ser també dita del Vall Cobert ja que per ací discorria el fossat i la muralla musulmana.
Aquestos coberts del port de València van a ser construïts per José María Fuster i Faust Élio. L'estructura és metàl·lica i destaquen per la decoració modernista, amb relleus al·lusius al comerç i a la navegació i mosaics amb fruita.
El moll de pedra no es va construir fins a l'any 1685 i consistia en un senzill dic que s'endinsava en el mar. Fins llavors era de fusta i el transport es realitzava fins a la costa amb barques, des dels vaixells situats mar dins. És l'any 1852 quan arranca el port modern.
Al fons estan els edificis Xapa (1909), realitzats per tres arquitectes diferents però que mantenen la unitat compositiva de la fatxada. El núm. 65 de la Gran Via Marqués del Túria conserva la decoració original en l'interior.
Esta plaça es va dir, de 1936 a 1939, plaça de la Generalitat de Catalunya.
La font que està enmig de la plaça és un monument al Marqués de Camp i va ser realitzada per Mariano Benlliure.