Este curt carrer unix el carrer Carabasses amb el de Palafox i és uns dels carrers que rodegen el Mercat Central. En el segle XVII s'anomenava carrer del Gall.
Este carrer unix la plaça de Sant Llorenç amb el llit del riu. Ací es trobava el convent de Santa Anna, del segle XIV, que va ser víctima de la desamortització i de 1837 a 1878 es va convertir en presó de dones. Més tard es va derrocar i es va construir en el solar l'actual col·legi en 1891.
En esta plaça es va produir la conspiració, en 1819, del liberal Joaquín Vidal i altres, contra l'absolutista general Elío.
El general Elío havia inaugurat la sèrie de colps d'estat donats en el segle XIX amb el pronunciament de 1814.
En el jardí hi ha pins, llorers, palmeres, melindroses, cítrics, eucaliptus, etc. També un grup de ficus centenaris.
Este carrer s'anomena així per estar situat ací el Palau Arquebisbal. En un altre temps es va anomenar, entre altres noms, Baixada del Bisbe, pel xicotet pendent que hi ha fins a la plaça de Nàpols i Sicília.
En esta plaça va estar situat l'antic convent de Sant Francesc, que va ser derrocat en 1891. En el mateix lloc es va construir el parc de San Francisco.
La plaça es va configurar amb els espais següents: el parc de San Francisco, la Baixada de Sant Francesc i la plaça de Caixers. El Marqués de Sotelo, alcalde de la ciutat (1927-1930), va ser el gran impulsor de l'actual plaça.
Una de les conseqüències de la seua construcció va ser el trasllat de l'antiga estació de ferrocarril, que era on hui és l'edifici de la Telefónica des de l'any 1852, a la situació actual al carrer de Xàtiva.
Van ser construïdes a mitjan segle XV en estil gòtic. L'encàrrec de la construcció de muralles, torres i portes de la ciutat, així com el seu manteniment i reparació, anava a càrrec de la Fàbrica Vella de Murs i Valls. El seu origen va ser un privilegi del rei Pere IV el Cerimoniós a mitjan segle XIV.
La planta d'aquest palau de congressos té forma d'ull, però l'element principal de l'edifici és la seua coberta xapada de zinc.
La plaça està dedicada a la reina Maria de les Mercedes, esposa d'Alfons XII. Durant la República es va anomenar plaça de la Regió.
En esta plaça es va instal·lar l'any 1930 el primer semàfor de València, que accionava manualment un guàrdia urbà.
El Mercat Central va ser inaugurat el 23 de gener de 1928 pel rei Alfons XIII.
Les cases corresponen a la tipologia de casa de llauradors de l'horta dels segles XIX i principis del XX. Estes constaven d'una ampla porta per a entrada de carros i cavalleries.
403 BARRI DE VELLUTERS. Col·legi de l'Art Major de la Seda (S. XV-XVIII)
- Barri de Velluters
- Vist: 480
Aquest edifici, del gremi dels seders, data del segle XV. Va ser restaurat en els segles XVI, XVII i, sobretot, al segle XVIII. En 1981 va ser declarat monument històric-artístic.
El gremi dels Velluters es va crear al segle XV, l'any 1474, a causa de la importància que la seda havia adquirit a València. En 1686 Carles II li concedeix el títol de "Col·legi d'artistes" a aquest gremi, i passa a denominar-se Col·legi de l'Art Major de la Seda.