En aquest parc destaca el tossal central i els passejos que l'envolten, per la seua floració. Aquests passejos tenen jacarandas i arbres de l'amor.
El parc s'articula amb camins sinuosos i xicotets boscos mediterranis amb pins, oliveres, xiprers, alzines i moreres.
En una reforma es van col·locar les restes del palau de l'Ambaixador Vic, recomponent el seu pati renaixentista (a la foto). Aquestes restes estaven depositades en l'antic convent del Carmen i en el propi edifici del Museu de Belles arts.
Jerónimo Vic havia sigut ambaixador de Fernando el Catòlic i de Carles I davant la Santa Seu. Va arribar a Roma en 1507, això li va posar en contacte amb el nou estil renaixentista.
Aquest palau havia sigut derrocat en 1859, però l'Acadèmia de Belles arts de Sant Carles va quedar a cura dels elements que s'havien salvat, amb ells es va poder reconstruir el pati a principis de l'any 2007.
Este carrer està dedicat al cronista, historiador i notari valencià del segle XVI, Rafael Martí de Viciana.
El magnífic claustre renaixentista té dos pisos. Les columnes de la planta baixa són de tipus toscà i les del primer pis de tipus jonicoromà. Va ser construït per Guillem del Rei. En el centre hi ha una estàtua del Patriarca Sant Joan de Ribera, realitzada per Marià Benlliure en 1896, i situada on antigament hi havia una font del segle XVII.
A través del claustre es puja per una escala al Museu del Patriarca, un xicotet museu on es troben obres de grans artistes com Francisco Ribalta, José Ribera, Andrea del Sarto, etc., destacant entre les obres un magnífic tríptic del pintor flamenc Dirck Bouts.
Jose Benlliure i Gil va morir en esta casa en 1937, als 82 anys.
En la casa no sols hi ha obres dels Benlliure, també n'hi ha de Sorolla, Muñoz Degrain i altres artistes de l'època.
El patró de les barcelles es troba davall de l'arc que unix el Palau Arquebisbal amb la catedral de València. Consistix en un gravat rectangular amb dues falques triangulars als costats. Fins ací arribaven els fusters per a veure si les barcelles que construïen per a mesurar el gra s'ajustaven al patró oficial. Una barcella equivalia a 4 almuds.
Al jardí s'accedix, des de la zona del palauet, per un vano obert en un mur que separa esta zona del jardí. En esta zona del palauet hi ha un parc infantil.
El carrer té este nom per un convent que hi havia entre el carrer Sant Vicent Màrtir i este. El convent de Jerusalem era del segle XV i va ser derrocat en 1933.
Els trams X i XI del Jardí del Túria, van des del pont de les Flors fins al pont de l'Àngel Custodi. Aquests trams tenen una superfície de 135.275 m. quadrats.
Aquests trams serien els que dissenyaria definitivament el taller de l'arquitecte Ricardo Bofill. En ells hi ha abundant vegetació de pins pinyers, palmeres i xiprers.
En la part posterior de l'edifici es troba esta reixa que va ser construïda en 1914, en estil neogòtic, per l'arquitecte José Manuel Cortina.
La font redona que hi ha en el roserar d'aquests jardins va estar anteriorment en la plaça de la Reina. El roserar té aproximadament unes 6.000 roses de diferent espècie.
Aquests jardins també tenen una gran varietat de palmeres.
A l'interior dels jardins es troba també el Museu de Ciències Naturals, on s'exposa l'antiga col·lecció paleontològica de Rodrigo Botet.
El terreny del jardí havia estat ocupat antigament per l'hort del convent del Carmen.