Es diuen així perquè estan orientades cap a la Regió muntanyenca i per ella solien entrar els habitants d'aquesta comarca, els serrans.
L'any 1931 van ser declarades Monument Historicoartístic Nacional.
En 1916 es va construir una coberta, en principi provisional, sobre els llocs de venda. Esta coberta dificultava la visió de la plaça.
En els anys 2008-2010 va ser restaurat el front interior i en el 2012 es van col·locar els nous llocs de venda en el centre de la plaça i es va posar una nova coberta més baixa que la que hi havia, amb plaques metàl·liques que no reduïxen tant la visió, fent-la més diàfana.
Esta plaça es va anomenar anteriorment de les Panses.
Ací va tindre lloc el succés del pobre Palleter, anomenat així perquè venia articles de palla. El 23 de maig de 1808 li va declarar la guerra a Napoleó, no sabent-se ja res més d'ell.
Este edifici era el de la Universitat de València, on hi havia algunes facultats fins fa uns anys. Originari de finals del segle XV aconseguix la seua actual configuració amb la reforma de 1839 de Timoteu Calvo, després de les destrosses de la Guerra de la Independència, i altres posteriors, fins al projecte de Luis Carratalá i Antonio Escario (1997-1999). En 1840 es comença la reconstrucció de la fatxada exterior seguint el model neoclàssic projectat per Antonio Martorell l'any 1793.
L'auditori de la universitat data del segle XVII. També destaquen la capella neoclàssica, del segle XVIII, i la biblioteca.
El pati de la rectoría data de 1842, i també va ser dissenyat per l'arquitecte Timoteo Calvo.
En 1954, Javier Goerlich derroca cases que dominaven la plaça del Col·legi del Patriarca, deixant l'edifici ocupant tot el bloc.
Obra de l'arquitecte Demetrio Ribes, projectada en 1906 per a la Companyia de Ferrocarrils del Nord. És un dels edificis inspirats en el modernisme vienés (Secessió Vienesa) que podem veure a València. Va ser inaugurada en 1917.
1000h CIUTAT DE LES ARTS I LES CIÈNCIES. Hemisfèric i Palau de les Arts
- Ciutat de les Arts i les Ciencies
- Vist: 573
L'Hemisfèric és obra de Santiago Calatrava i se situa entre dos estanys rectangulars. És a més planetari i lasèrium.
1301 DISTRICTE DEL PLA DEL REIAL. Passeig de l'Albereda. Palau de la Música (1987)
- Barri de l'Exposició
- Vist: 486
La prolongació de l'Albereda, realitzada a la fi del segle XX, no ha aconseguit continuar amb la idea de passeig enjardinat de l'antiga Albereda.
El Palau de la Música, que apareix a la foto, és obra de José María García de Parets i es troba en aquesta prolongació de l'Albereda.
028a BARRI DEL CARME. Plaça del Portal Nou. Convent de Sant Josep i Santa Teresa (S. XVI-VII)
- Barri del Carme
- Vist: 636
El convent correspon als esquemes de l'orde dels carmelites descalços fixats per Santa Teresa. L'interior va ser intervingut en el segle XVIII.
Este convent va ser comprat per a fer un hotel de luxe i en l'actualitat està buit. Els taulellets van ser arrancats i es troben actualment en el Museu de Belles Arts.
Part posterior del Portal de Valldigna.
El nom del carrer el pren del Consolat del Real Monestir de Santa Maria de la Valldigna (Casa Procura) que era la seu permanent d'este monestir en la ciutat de València i que estava situada prop del portal, en l'actual carrer Landerer.
L'any 1678 es va concedir permís, a l'amo d'una casa veïna, per a ampliar sa casa sobre el portal.
Va ser a partir de 1874 quan aquest lloc es va començar a configurar com a jardí públic, en renunciar la Corona a la seua propietat. L'any 1887 passen a dependre de la Diputació i l'any 1903 són cedits a l'Ajuntament, que l'utilitzarà al principi com a viver de plantes; per això també rep el nom de Jardins dels Vivers. És l'any 1912 quan adquireix l'aspecte de parc municipal per a passatemps dels ciutadans. En 1916 l'Ajuntament adquireix els terrenys i en 1919 hi ha un projecte d'ampliació.
Construïda de 1850 a 1860 per Sebastián Monleón Estellés, té un diàmetre exterior de 108 m. Predomina en la construcció la rajola i la fusta, però no falten tampoc les columnes de ferro colat (zona de llotges) Té una capacitat de quasi 20.000 espectadors. En 1967 es van fer algunes reformes, entre elles una reducció del diàmetre de l'arena. En 1983 va ser declarada Monument Històric Artístic.
En 1444, davant els escàndols, perquè el monestir trinitari s'havia convertit en un bordell, els monjos van ser desallotjats i el convent ocupat per monges clarisses.
En 1983 va ser declarat Conjunt Històric Artístic Nacional.