A esta plaça, que té forma de L, dóna la fatxada principal de l'església de Sant Nicolau.
El pati fa de distribuïdor de les diverses estances del palau amb altres petites escales que porten al semisoterrani i l'entresòl.
Al pis principal es poden veure finestres gòtiques amb fines columnes que donen al pati.
Esta església, encara que es va fundar en el segle XIII, el que conserva del gòtic original pertany als segles XIV-XV, quan es va reedificar.
El traçat del parc es va fer sobre antics terrenys d'horta i manté algunes edificacions lligades al treball agrícola dels segles XV i XVI, com l'alqueria de Barrinto, convertida ara en biblioteca pública.
La part més nova del palau de la Generalitat és la torrassa que dóna a la plaça de Manises. Construït entre 1942-1951, no desentona amb la resta de l'edifici, de construcció molt més antiga.
El jardí tenia quatre fonts en els cantons, de les quals hui només queda la de Neptú. La riuada del Turia de l'any 1957 es va portar les altres tres.
El banc de pedra amb respatler de ferro que la rodeja va ser col·locat l'any 1901.
1000 CIUTAT DE LES ARTS I LES CIÈNCIES (1998-2002). Entrada
- Ciutat de les Arts i les Ciencies
- Vist: 482
Esta "ciutat" va ser projectada per l'arquitecte valencià Santiago Calatrava Valls, encara que també va participar l'arquitecte hispà-mexicà Félix Candela; aquest últim va treballar en l'Oceanogràfic. Les obres es van iniciar a la fi de 1994.
La Ciutat de les Arts i les Ciències s'assentisca sobre el vell llit del riu Túria, convertit actualment en jardí en desviar-se el curs del riu.
Va ser projectat per Julio Bellot Senent, està construït sobre un solar de prop de 4.800 m. La fàbrica és de ciment. A pesar de ser un mercat tancat, la construcció de llocs de venda de cara a l'exterior hi dóna un aspecte de mercat a l'aire lliure. Un d'aquests llocs és una botiga de venda i reparació de joguets, Star Toys.
Esta xicoteta plaça conserva intactes les modestes vivendes familiars del segle XIX i té un atzucac, que es veu a la dreta en la imatge, amb el curiós nom de carrer de les Impertinències.
Els atzucacs són herència de l'antic traçat urbà de la ciutat musulmana de Balansiya.
Este carrer corre paral·lel al de la Pau, encara que té un traçat més sinuós al ser més antic. S'anomena així perquè portava a la porta del Mar de la muralla del segle XIV.
L'any 1655 es va obrir en esta plaça, anomenada llavors de Valencians, l'oficina de Correu Reial. La 'Casa de Postas' va estar durant un temps situada ací.
Este carrer unix la plaça de Sant Llorenç amb el llit del riu. Ací es trobava el convent de Santa Anna, del segle XIV, que va ser víctima de la desamortització i de 1837 a 1878 es va convertir en presó de dones. Més tard es va derrocar i es va construir en el solar l'actual col·legi en 1891.