L'edifici de la dreta és el palau dels Marquesos de Mercader, de finals del segle XIV. L'aspecte actual de la fatxada és conseqüència de la reforma del segle XVIII. En el segle XX va ser durant un temps un centre educatiu i actualment alberga la Unió de Cooperatives Agrícoles de València.

Este carrer és dels més importants del barri del Carme. Hi ha nombrosos restaurants i cafeteries.

En este carrer es va instal·lar la primera fàbrica de xocolate de València l'any 1760.

En 1878 el carrer va prendre el nom de la Paz pel fi de les Guerres Carlines (la tercera Guerra Carlina s'havia acabat en 1876).

La idea d'una via que connectara el pont del Mar amb la plaça del Mercat sorgix en 1868, amb el derrocament dels convents de Santa Tecla i Sant Cristòfol. El carrer, que llavors s'anomenava de la Revolució, va avançar molt lentament i amb oposició dels veïns. Devia tindre de 20 a 25 m d'amplària, encara que es va quedar en 16 m. En 1883 s'aprova el projecte complet del carrer de la Paz. L'obertura total del carrer s'aconseguix l'any 1902.

En els primers anys del segle XX es va convertir en el centre del luxe de la ciutat, amb les seues botigues, restaurants i hotels. Destacaven salons com l'Ideal Room, el Munic o el Café de la Paz.

La construcció d'esta església s'inicia en el segle XIII sobre el solar d'una antiga mesquita i en la segona mitat del segle XIV es va ampliar. Antigament es va dir església de Sant Jordi. D'estes èpoques només queda el campanar d'estil romànic, molt arcaic per a l'època (S. XIII) i que va ser restaurat durant els anys 2000-2005.

En el segle XV es construïx una nova església, que serà més tard decorada en estil barroc en l'interior (S. XVII) i en el segle XIX una altra reforma hi dóna l'aspecte actual.

L'església va ser seu de la Confraria de Ballesters de València.

Encara que d'origen gòtic, el palau pren la configuració actual en el segle XVIII. El 6é comte de Cervelló, Felipe Carlos Osorio, el va cedir al govern municipal en traslladar-se a viure a Madrid.

Durant el segle XIX va ser Capitania Militar i Residència Reial, al derrocar-se l'antic Palau Reial situat en els jardins dels Vivers en 1810, durant la Guerra de la Independència. Va ser també residència del mariscal Suchet durant la invasió napoleònica i més tard Ferran VII va firmar ací el decret de derogació de les Corts de Cadis en 1814. La regent Maria Cristina va firmar també ací la seua abdicació en 1840, partint cap a l'exili i deixant la seua filla Isabel davall la tutoria d'Esparter.

En 1936 va ser seu del Partit Comunista i, després de la Guerra Civil, seu l'O.J.E., de les acadèmies Triunfo i Cid, i de la pensió 'La Vasca'. En 1976 passa a titularitat de l'Ajuntament i l'any 2003 s'inaugura com a Arxiu Històric Municipal.

La plaça està dedicada a la reina Maria de les Mercedes, esposa d'Alfons XII. Durant la República es va anomenar plaça de la Regió.

En esta plaça es va instal·lar l'any 1930 el primer semàfor de València, que accionava manualment un guàrdia urbà.

En esta plaça es va produir la conspiració, en 1819, del liberal Joaquín Vidal i altres, contra l'absolutista general Elío.

El general Elío havia inaugurat la sèrie de colps d'estat donats en el segle XIX amb el pronunciament de 1814.

© 2020 | EverythingValencia. Diseño web: Xinxeta
Address
Los Olivos Lima - Peru
Phone
51 000-0000
Mail
info@localhost.xyz
Horary
Mon - Sat 9am to 8pm