Deu anys més tard, de la inauguració de la primera línia del metro (1988), s'inaugura la línia entre Albereda i Avinguda del Cid.
L'any 1999 s'inaugura el túnel de 2,4 quilòmetres entre l'Avinguda del Cid i Mislata.
En el 2003 s'inaugura el tram subterrani de la línia entre Albereda i Ayora.
I l'any 2007 s'inaugura el tram entre l'estació subterrània Marítim-Serradora i l'Aeroport (línia port-aeroport).
Esta plaça s'anomenaba antigament del Portal de Quart.
L'església és l'única cosa que queda original de l'antic convent de Santa Úrsula, fundat en 1605. El convent va ser totalment alçat de nou l'any 1960.
Abans del Convent de Santa Ursula esta plaça va albergar una 'Casa d'Arrepentidas', on es donava recer a prostitutes velles o malaltes. El local estava pròxim a la 'mancebía medieval'.
La Gran Mesquita de València va ser inaugurada l'any 1992 i té capacitat per 500 persones aproximadament. Va ser ampliada l'any 2004.
Va iniciar les activitats en 1994 i, a més de la sala d'oració, té biblioteca i sala de conferències.
En aquesta espècie de plaça que forma el carrer Viciana, es troba una escola de disseny informàtic i de videojocs.
La plaça la van a convertir en zona de vianants l'any 2022.
Esta "ciutat" va ser projectada per l'arquitecte valencià Santiago Calatrava Valls, encara que també va participar l'arquitecte hispà-mexicà Félix Candela; aquest últim va treballar en l'Oceanogràfic. Les obres es van iniciar a la fi de 1994.
La Ciutat de les Arts i les Ciències s'assentisca sobre el vell llit del riu Túria, convertit actualment en jardí en desviar-se el curs del riu.
El patró de les barcelles es troba davall de l'arc que unix el Palau Arquebisbal amb la catedral de València. Consistix en un gravat rectangular amb dues falques triangulars als costats. Fins ací arribaven els fusters per a veure si les barcelles que construïen per a mesurar el gra s'ajustaven al patró oficial. Una barcella equivalia a 4 almuds.
L'enjardinament de l'espai central va ser dissenyat per Francisco Mora en 1912. De la primera època encara conserva els fanals de ferro colat, que al principi del segle XX funcionaven amb gas.