Des de 1987, aquest jardí botànic s'ha recuperat com a centre investigador i docent de la Universitat de València. Està adscrit directament al Rectorat.

En l'actualitat es treballa en la preservació del jardí històric i en la seua continuïtat com a centre d'estudi, cerca, desenvolupament i divulgació de la botànica. El Jardí Botànic de València disposa de biblioteca, herbari i banc de germoplasma (llavors i espores).

La plaça va prendre este nom pel xiquet nu de la font, pel seu color fosc, per estar feta l'escultura en ferro colat. La font del Negret, de 1850, va ser la primera font pública d'aigua potable instal·lada a València.

En la instal·lació de les aigües potables a València cal destacar el canonge Marià Liñán, catedràtic d'Història i de Llengua Àrab de la Universitat de València, difunt l'any 1844. Liñán va llegar part dels seus béns (55.000 duros) per a este fi.

Els actuals jardins compten amb més de 100 espècies diferents d'arbres i gran nombre d'arbustos. La vegetació destaca per la seua varietat, amb exemplars de grans mides i edat, encara que es pot dir que dominen els exemplars de bosc mediterrani i bosc de ribera.

L'edifici ha tingut diveros usos. Es va arribar a usar inclús com a quarter militar, després de la Guerra de Successió i fins a 1762. Els seus jardins es van usar com a cuina per a la tropa. Açò li va ocasionar un greu deteriorament.

Durant la Guerra Civil, quan el govern de la República es va establir a València, es va usar com a reunió de Corts Espanyoles en el mes de novembre de 1936.

Este museu prompte es va convertir en un dels museus d'art contemporani més importants d'Espanya i del món. A banda de les seues exposicions temporals compta amb obra permanent de Julio González, Ignacio Pinazo, Miquel Navarro, Joan Cardells i artistes de l'avantguarda del segle XX. També compta amb un interessant fons fotogràfic (Robert Capa, Renau, Man Ray, etc.) .

Al soterrani, en l'anomenada Sala de la Muralla, es conserva un tros de la muralla cristiana del segle XIV.

L'església del Miracle, d'origen medieval, és en els segles XVII-XVIII quan adquirix la configuració actual. A l'església s'accedix per la senzilla portada de la imatge, en la que destaca una Mare de Déu d'estil gòtic francés, còpia d'un original que es conserva en el Museu de la Catedral.

El Palau de les Arts va substituir la torre de comunicacions del projecte inicial. L'edifici posseïx formes escultòriques.

Este edifici posseeix quatre sales: Principal (per a òpera), Aula Magistral, Auditori (la sala més gran) i Teatre Martín i Soler. A més compta amb una sala per a exposicions.

En principi anava a ser només una Ciutat de les Ciències però, en afegir aquest nou edifici, va passar a dir-se Ciutat de les Arts i les Ciències.

© 2024 | EverythingValencia. Diseño web: Xinxeta
Address
Los Olivos Lima - Peru
Phone
51 000-0000
Mail
info@localhost.xyz
Horary
Mon - Sat 9am to 8pm