En esta plaça va estar situat l'antic convent de Sant Francesc, que va ser derrocat en 1891. En el mateix lloc es va construir el parc de San Francisco.

La plaça es va configurar amb els espais següents: el parc de San Francisco, la Baixada de Sant Francesc i la plaça de Caixers. El Marqués de Sotelo, alcalde de la ciutat (1927-1930), va ser el gran impulsor de l'actual plaça.

Una de les conseqüències de la seua construcció va ser el trasllat de l'antiga estació de ferrocarril, que era on hui és l'edifici de la Telefónica des de l'any 1852, a la situació actual al  carrer de Xàtiva.

Esta plaça es va anomenar anteriorment de les Panses.

Ací va tindre lloc el succés del pobre Palleter, anomenat així perquè venia articles de palla. El 23 de maig de 1808 li va declarar la guerra a Napoleó, no sabent-se ja res més d'ell.

A meitat del segle XIX, l'arquitecte Timoteo Calvo va construir un hivernacle de fusta i un umbracle. Aquestes construccions del Botànic van ser substituïdes per unes de ferro i cristall, en l'últim quart del segle XIX. 

L'Hospital Provincial va ser fundat l'any 1512, per una ordre de Ferran el Catòlic per la qual es refonien tots els hospitals de l'època que hi havia a València, en un a soles.

De l'antic hospital, que va ser destruït per un incendi en 1545, queda una portada aïllada (en la imatge). L'edifici actual data de 1546 i és obra de Gaspar Gregori, que també va construir la galeria d'arcades de la catedral que dona a la plaça de la Verge. L'hospital va ser realitzat en estil ja plenament renaixentista.

En 1960 es va construir el nou Hospital General en l'avinguda del Cid. Hui dia, l'edifici de Gaspar Gregori està destinat a biblioteca pública.

En 1802 la ciutat va oferir l'Hort de Tramoyeres, situat en el carrer Quart, com a nova i definitiva ubicació. Esta nova situació permetia els regs amb l'aigua de la pròxima séquia de Rovella.

Els treballs al Jardí Botànic no començarien fins a 1803, sota la direcció del rector Vicent Blasco.

Este edifici és una obra de 1908 de l'arquitecte Vicente Ferrer Pérez que, junt amb Demetrio Ribes, és un dels millors representants del modernisme vienés (Sezesión Vienesa) a València. Este corrent va arribar a València a través d'un congrés d'arquitectes celebrat a Madrid en 1904 i on va assistir l'arquitecte vienés Otto Wagner. També cal destacar la influència de diverses publicacions sobre l'Exposició de la Sezesión de 1900 que van arribar a València.

L'edifici destaca per la nova distribució de l’interior i les línies geomètriques amb els tocs de decoració ceràmica. Té influència de Behrens, D'Aronco i Hoffmann. Està en l'encreuament dels carrers Cirilo Amorós i Pizarro. Va ser restaurat l'any 2012.

© 2023 | EverythingValencia. Diseño web: Xinxeta
Address
Los Olivos Lima - Peru
Phone
51 000-0000
Mail
info@localhost.xyz
Horary
Mon - Sat 9am to 8pm