Entre els segles XIII-XIV s'inicia la construcció del refectori i de l'aula capitular d'este convent del Carme, amb l'arribada de carmelites des de França.

El claustre gòtic és ja del segle XIV.

Este llarg carrer és en realitat un tros de la famosa Via Augusta romana. Per 1850 el carrer es va ampliar de 10 m d'amplària a 14 m. Van desaparéixer edificis medievals i es va omplir d'edificis huitcentistes, que han arribat fins a nosaltres en estre tram que va de la plaça de la Reina a la de l'Ajuntament.

En 1882 una botiga de teixits situada en este carrer anomenada Casa Conejos, va ser la primera a tindre il·luminació elèctrica de tot València. En 1886 la il·luminació elèctrica ja estava instal·lada en tota la ciutat, no obstant això per als carrers es continuaven utilitzant fanals de gas.

En 1802 la ciutat va oferir l'Hort de Tramoyeres, situat en el carrer Quart, com a nova i definitiva ubicació. Esta nova situació permetia els regs amb l'aigua de la pròxima séquia de Rovella.

Els treballs al Jardí Botànic no començarien fins a 1803, sota la direcció del rector Vicent Blasco.

Aquestos coberts del port de València van a ser construïts per José María Fuster i Faust Élio. L'estructura és metàl·lica i destaquen per la decoració modernista, amb relleus al·lusius al comerç i a la navegació i mosaics amb fruita.

El moll de pedra no es va construir fins a l'any 1685 i consistia en un senzill dic que s'endinsava en el mar. Fins llavors era de fusta i el transport es realitzava fins a la costa amb barques, des dels vaixells situats mar dins. És l'any 1852 quan arranca el port modern.

Este carrer està dedicat al poeta del segle XIX Vicente Wenceslao Querol, amic de Teodoro Llorente i alt càrrec de la Companyia del Ferrocarril.

El carrer es va obrir l'any 1960 i ací es troben les botigues de luxe de València.

Els trams IV i V tenen en total una superfície de 142.500 m. quadrats i comprenen des del pont de les Glòries Valencianes fins al pont de San José.

Propostes de contraplanificación, manifestos de col·legis professionals i de la comissió prollit El llit és nostre i el volem verd, i també mobilitzacions populars, al final van aconseguir la cessió a València de la propietat del vell llit del riu, va ser l'any 1976.

Este carrer tenia antigament moltes botigues d'artesans que fabricaven i venien articles de pell, sobretot corretjams, d'ací el nom.

A principi d'aquest carrer hi ha un panell ceràmic que representa a Jesús en el moment de ser presentat en el temple.

Al carrer es troben diverses botigues d'antiguitats i Cellers Baviera, casa fundada en 1870.

A la foto apareix l'escultura de Sant Lluís Beltrán.

Abans de col·locar-se les dues estàtues actuals, el pont comptava amb uns casalicis amb les escultures dels moros d'Alzira, convertits al cristianisme i després martiritzats, Sant Bernat (Ahmet) i les seues germanes Gràcia (Zaida) i María (Zoraida). Amb la Guerra de la Independència, i més tard la Carlina, les estàtues van ser destruïdes.

Esta plaça es va obrir en 1878 derrocant diverses illes d'edificis. En principi era molt més xicoteta i tenia forma triangular. La plaça va prendre l'aspecte actual en la reforma de l'any 1970, quan es va construir un aparcament subterrani.

L'edifici que es veu al fons a l'esquerra, al costat de la torre de Sant Martí, és la Casa Sanchez de Lleó (1896) , que junt amb el dels antics magatzems L'Illa de Cuba (1895) , situat davant, formen un marc ideal per a l'inici del carrer de Sant Vicent. Ambdós edificis van ser construïts per l'arquitecte Lucas García Cardona.

© 2024 | EverythingValencia. Diseño web: Xinxeta
Address
Los Olivos Lima - Peru
Phone
51 000-0000
Mail
info@localhost.xyz
Horary
Mon - Sat 9am to 8pm