Este edifici era el de la Universitat de València, on hi havia algunes facultats fins fa uns anys. Originari de finals del segle XV aconseguix la seua actual configuració amb la reforma de 1839 de Timoteu ...
Esta cripta visigoda es va construir per a donar sepultura a algun càrrec superior eclesiàstic. Rep este nom, perquè en este lloc també va estar la presó on va estar tancat el sant valencià.
Els merlets del camí de ronda o barbacana van haver de ser restaurades, sota la direcció de José Aixa Íñigo, a partir de l'any 1890. En moltes fotos del segle XIX es veuen destruïdes. ...
L'aspecte que oferien després de construir-les era distint, ja que les traceries estaven pintades de color rogenc. Les claus i les arrancades de les voltes van ser pintats per Marçal del Sax i Pere Nicolau. ...
Les portes de Serrans no van complir mai una funció defensiva (mai van ser atacades). Si que van servir, de recepció a reis i per a celebracions. Aquestes torres es van usar també com a presó des de 1586 ...
Estes portes van albergar per un temps, durant la Guerra Civil, les obres d'art del Museu del Prado; custodiades pel Govern Republicà davant el perill de destrucció pels bombardejos aeris sobre Madrid. ...
Al fons del jardí, a l'esquerra, hi ha un paeller recobert de taulells. La *azulejería està molt present en aquest jardí, tant en bancs, com en murs. ...
El jardí va ser dissenyat pel mateix José Benlliure a l'estil dels jardins privats de l'època, amb ciprers, pins, tarongers, llimeres, llorers, gesmils, murtes, etc. ...
Jose Benlliure i Gil va morir en esta casa en 1937, als 82 anys.
En la casa no sols hi ha obres dels Benlliure, també n'hi ha de Sorolla, Muñoz Degrain i altres artistes de l'època. ...
L'edifici data de 1880 i va ser adquirit per José Benlliure i Gil quan tornà de Roma en 1912. La casa va ser reformada i la va equipar amb mobles portats d'Itàlia, que són els que es conserven en l'edifici. ...
Les portes de la muralla de València es tancaven al toc de les ànimes (de 20 a 21 hores), només la Porta del Real romania oberta a la nit fins a les 23 hores. El que arribava més tard d'aqueixa hora havia ...
Van ser construïdes a mitjan segle XV en estil gòtic. L'encàrrec de la construcció de muralles, torres i portes de la ciutat, així com el seu manteniment i reparació, anava a càrrec de la Fàbrica Vella ...
Estes torres deuen el seu nom a què d'elles eixia el camí que anava a la població de Quart de Poblet, poble que va pertànyer al monestir tarragoní de Poblet.
Van ser anomenades també torres de la Calç, ...
Estes torres i les de Serrans són les restes de les muralles de València, derrocades l'any 1865 per iniciativa del governador civil de llavors, Cirilo Amorós. El seu derrocament va servir, entre altres ...