En el jardí o Pati dels Tarongers hi ha una font estrelada, no és l'original, sinó una construcció neogòtica recent. El jardí es regava amb l'aigua d'un pou situat en el pròxim carrer de la Sénia. Amb ...
L'edifici ha tingut diveros usos. Es va arribar a usar inclús com a quarter militar, després de la Guerra de Successió i fins a 1762. Els seus jardins es van usar com a cuina per a la tropa. Açò li va ...
En la Sala de Contractació, acabada en 1498, destaquen les 8 columnes helicoïdals que s'obrin en la part alta com a palmeres per a sostindre la volta. L'altura màxima és de 17,40m. ...
Esta avinguda separa el districte de Benicalap del districte de Campanar. El nom de Campanar es creu que deriva de camp, ja que quan va donar estes terres Jaume I, en el segle XIII, no hi havia cap campanar ...
En aquesta avinguda és troben uns quants hotels, el Palau de Congressos i el Casino de València. A mes s'està construint el nou estadi del València C. F. ...
Esta avinguda es va formar en els anys 90 del segle XX en la carretera de Llíria (Pista d'Ademuz).
L'escultura Dama Ibèrica és un homenatge a la Dama d'Elx i va ser donada per l'artista Manolo Valdés ...
La construcció respon a l'auge comercial marítim de la ciutat de València en el segle XV. Les obres s'inicien en 1483 per Pere Compte i Joan Ibarra, i acaben en 1548, quan s'acabe el Consolat de Mar.
La ...
Es diuen així perquè estan orientades cap a la Regió muntanyenca i per ella solien entrar els habitants d'aquesta comarca, els serrans.
L'any 1931 van ser declarades Monument Historicoartístic Nacional. ...
Construïdes a la fi del segle XIV pel mestre Pere Balaguer, s'inspiren a la porta del monestir de Poblet (Tarragona), encara que aquestes de València són més monumentals. Tenen una altura de 33 m. ...
Era el principal accés a la ciutat de València. Cal tindre en compte que fins elles arribaven els camins de les altres dues capitals de la Corona d'Aragó: Barcelona i Saragossa.
L'any 2000 es va realitzar ...
Era la casa de José Benlliure Gil i la seua família. Interessant per ser una mostra d'una típica casa burgesa valenciana de fins del segle XIX, amb el seu xicotet jardí i l'estudi al fons. ...
En este edifici van intervindre diversos arquitectes, entre ells Javier Goerlich. L'edifici mostra el canvi radical donat per l'arquitectura en la postguerra, ací ha desaparegut tot racionalisme. ...
En esta avinguda, plantada de palmeres en tota la longitud, es troba la col·legiata de Sant Bartomeu (1962), on destaca el mural ceràmic del pintor Andres Cillero, que va ser considerat massa modern en ...
L'avinguda Regne de València separa el barri de Russafa del barri de l'Eixample. L'avinguda va ser anomenada anteriorment de Victòria Eugenia, del 14 d'Abril, de José Antonio i de l'Antic Regne de València. ...
... el seu pati posterior i es va dividir en dos, destinant-se una de les parts per a vivendes. En els anys 90 del segle XX es va rehabilitar i actualment és la seu de la Borsa de València. En la portada encara ...
Esta entrada de la catedral de València va ser iniciada per l'artista alemany Konrad Rudolf al principi del segle XVIII. En ella hi van participar els escultors Francisco i Ignacio Vergara.
És estreta ...
El palau de Benicarló és la seu actual de les Corts Valencianes. Les obres van ser iniciades en el segle XV per Francesc Martínez Biulaigua, que va morir prompte. El van succeir diversos mestres, entre ...
La Sala Nova, té un enteixinat i una galeria de fusta construïts entre 1540 i 1566. El teginat es basa en el qual es troba en el Salon del Tron de l'Aljafería de Saragossa.
La pintura mural que representen ...
El pati fa de distribuïdor de les diverses estances del palau amb altres petites escales que porten al semisoterrani i l'entresòl.
Al pis principal es poden veure finestres gòtiques amb fines columnes ...
Aquest palau es va ampliar al segle XVIII amb una altra casa situada a la dreta. Actualment és seu també, com el de Baylia, de la Diputació de València.
El pati, de planta quadrada, transforma la part ...