... per al bany i latrines.
En la sala calenta hi ha una obertura que permetia prendre aigua en ebullició. L'aire calent produït per la caldera es distribuïa per davall del pis per una cambra de poca altura ...
... destaquen els dos atlants abocant aigua, un a cada costat de la portada, clara al·lusió al marquesat de Dos Aigües. És una recarregada portada d'estil rococó. En esta època tota la fatxada del palau estava ...
En el jardí o Pati dels Tarongers hi ha una font estrelada, no és l'original, sinó una construcció neogòtica recent. El jardí es regava amb l'aigua d'un pou situat en el pròxim carrer de la Sénia. Amb l'aigua ...
... que en el seu moment voltaven la Glorieta. Es van traslladar ací l'any 1926.
En el costat del Museu de Belles Arts, se situa un xicotet jardí en què els principals elements són els cítrics i l'aigua. Va ...
L'aigua del llac brolla des del Molí del Sol, que en el futur es convertirà en un museu sobre el riu Túria.
Este parc, malgrat els pocs anys que té, té un deficient manteniment (pedres dels murs que ...
D'esta plaça part el carrer de Quart (intramurs) i ací és on comença la zona d'oci del barri del Carme.
Pel carrer de Quart (intramurs) discorria l'aqüeducte que portava l'aigua fins al centre de la ciutat ...
La plaça va prendre este nom pel xiquet nu de la font, pel seu color fosc, per estar feta l'escultura en ferro colat. La font del Negret, de 1850, va ser la primera font pública d'aigua potable instal·lada ...
El palau de Benicarló és la seu actual de les Corts Valencianes. Les obres van ser iniciades en el segle XV per Francesc Martínez Biulaigua, que va morir prompte. El van succeir diversos mestres, entre ...
Encara que les obres van començar en 1422, és a partir de 1481 quan es fan les ampliacions importants, anant a càrrec de Francesc Martínez de Biulaigua, Joan Guiverro i Pere Compte, que van alçar el cos ...
Aquests jardins recorden als aràbics-valencians, amb tanques de murta, tarongers de copa alta i la presència de l'aigua com a elements fonamentals.
El conjunt va ser declarat Jardí Artístic Nacional en ...
En 1802 la ciutat va oferir l'Hort de Tramoyeres, situat en el carrer Quart, com a nova i definitiva ubicació. Esta nova situació permetia els regs amb l'aigua de la pròxima séquia de Rovella.
Els treballs ...