Part posterior del Portal de Valldigna.
El nom del carrer el pren del Consolat del Real Monestir de Santa Maria de la Valldigna (Casa Procura) que era la seu permanent d'este monestir en la ciutat de ...
Era una porta d'accés al barri de la Moreria de València que es va obrir en l'antiga muralla musulmà l'any 1400.
Els musulmans que s'havien quedat després de la conquista de València es van establir ...
La columna i la creu de ferro rendeixen record a l'antiga església de la Santa Cruz, derrocada després de les desamortitzacions del segle XIX, l'any 1844, que es trobava ací. ...
El carrer està dedicada al músic Salvador Giner i Vidal, que en 1893 va fundar la Societat Coral Orfeó Valencià el Micalet.
Este carrer era una de les principals de la 'mancebía medieval' (S. XIV) que ...
El Centre del Carme es va crear després que s'abandonaren les seus de l'Escola de BB.AA. de Sant Carles i d'Arts i Oficis l'any 1986, i d'una restauració començada en 1989. Esta restauració va convertir ...
Este carrer corre paral·lel al de la Pau, encara que té un traçat més sinuós al ser més antic. S'anomena així perquè portava a la porta del Mar de la muralla del segle XIV. ...
Segons pareix el nom del carrer li ve d'un miracle de S. Vicente Ferrer, que davant d'una sequera va dir que caurien gotes de pluja tan grans com avellanes.
En este carrer va viure per un temps el metge ...
Durant el segle XIII estava situat ací el cementeri medieval de l'església de Santa Caterina. En el segle XIV ja es va convertir en mercat.
En esta plaça es troba una de les entrades a la plaça Redona. ...
Església que té origen en el segle XIII i va rebre el nom de Santa Caterina en honor a la infanta Caterina, filla de Jaume I. En el segle XVI es va recobrir amb elements decoratius renaixentistes i tindria ...
Obra de finals del segle XVII, va ser iniciada per Valero Viñes, però al morir prompte es va fer càrrec el seu germà Juan Bautista Viñes, que és el verdader autor de l'obra. La torre es va acabar a principis ...
Al fons, a l'esquerra i pegat al Palau dels Marquesos de Mercader està el Palau dels Comtes d'Alpont, del segle XVIII en la configuració actual. Este palau va ser seu de la Real Societat Econòmica d'Amics ...
L'edifici de la dreta és el palau dels Marquesos de Mercader, de finals del segle XIV. L'aspecte actual de la fatxada és conseqüència de la reforma del segle XVIII. En el segle XX va ser durant un temps ...
S'anomena carrer Cavallers perquè ací es van establir antigament molts nobles, d'ací que s'hi conserven uns quants palaus. La causa d'establir-se en este carrer era que al principi, aproximadament on es ...
Este carrer s'anomena així pel rellotge que hi havia en el Consell Municipal, situat on hui dia estan el jardí del palau de la Generalitat. A principis del segle XV el rellotge oficial es va instal·lar ...
Este carrer s'anomena així per uns banys públics amb eixe nom. El nom dels banys feia referència a una armeria que hi havia en la zona on es venia un tipus d'escut anomenat pavés. ...
Este carrer tenia antigament moltes botigues d'artesans que fabricaven i venien articles de pell, sobretot corretjams, d'ací el nom.
A principi d'aquest carrer hi ha un panell ceràmic que representa ...