...
El pati de la rectoría data de 1842, i també va ser dissenyat per l'arquitecte Timoteo Calvo.
En 1954, Javier Goerlich derroca cases que dominaven la plaça del Col·legi del Patriarca, deixant l'edifici ...
Este projecte basat a proporcionar cases barates i higièniques a "obreros intelectuales", va ser realitzat per Enrique Viedma. Es tracta d'un edifici de forma trapezoïdal que ocupa una illa de cases completa. ...
Les cases corresponen a la tipologia de casa de llauradors de l'horta dels segles XIX i principis del XX. Estes constaven d'una ampla porta per a entrada de carros i cavalleries. ...
... s'aplicava als que confeccionaven només el vellut, però després es va aplicar als que treballaven tot tipus de seda.
En aquest carrer es troben algunes antigues cases senyorials del segle XVIII. També ...
En este carrer va haver-hi moltes cases-escaleta amb nombrosos tallers d'artesans en la planta baixa.
En l'edifici de l'esquerra estava Casa Insa, dedicada al lloguer de vestits d'època per a representacions ...
... es convertira en un lloc sòrdid. Hi havia fins i tot cases luxoses amb horts i jardins. Els metges de la ciutat controlaven les prostitutes. En el bordell hi havia hostals, tavernes i cases de menjars. ...
... el mariscal francés Suchet, en 1812, la demolició d'unes cases per motius tàctics de guerra, a la València ocupada pels francesos. Havia ocupat militarment la Duana i temia un atac des de les cases contigües. ...
... d'eixe gremi. En 1573 el gremi va vendre la casa al govern municipal, que va comprar a més cases adjacents.
En 1676 es va restaurar la capella, que era realment la casa de Sant Vicent i en el segle XVIII ...
Al final d'aquest carrer se situava la porta de la Xerea de la muralla musulmana del segle XII. Este carrer té unes quantes cases senyorials dels segles XIX i XX. ...
Esta plaça es va formar en derruir una poma de cases en 1772. La plaça es va dir primerament de la Congregació. En 1931 se li va posar el nom de Sant Vicent Ferrer. Popularment és coneguda com a "Plaza ...
... on abans hi havia una sèrie de cases de l'antiga jueria o call. Exteriorment presenta un aspecte auster, però dins destaquen: el pati renaixentista, amb columnes de marbre comprades a Gènova, i l'església. ...
Este carrer rep este nom perquè al final, afrontant també amb la plaça del Poeta Llorente i el carrer del Pintor López, es trobava el convent de Trinitaris. Este convent va desaparéixer en l'últim terç ...
L'edifici de l'esquerra és el palau dels Marquesos de Malferit, també anomenat palau dels Comtes de Brizuela. És del segle XV, encara que l'aspecte actual es deu a les reformes dels segles XVIII i XIX. ...
Esta plaça fa referència a un miracle de Sant Vicent Ferrer i el seu nom abans era el d'un carrer. La plaça es va obrir amb el derrocament d'unes cases a finals del segle XX.
Es conta que estant Sant Vicent ...
La plaça està dedicada a la reina Maria de les Mercedes, esposa d'Alfons XII. Durant la República es va anomenar plaça de la Regió.
En esta plaça es va instal·lar l'any 1930 el primer semàfor de València, ...