L'enjardinament de l'espai central va ser dissenyat per Francisco Mora en 1912. De la primera època encara conserva els fanals de ferro colat, que al principi del segle XX funcionaven amb gas. ...
L'edifici de l'esquerra és el palau de Raga, també anomenat palau dels Marquesos de González de Quirós. El palau, d'estil neoclàssic, està ocupat hui dia per una residència d'ancians i anteriorment va ...
En este carrer va haver-hi moltes cases-escaleta amb nombrosos tallers d'artesans en la planta baixa.
En l'edifici de l'esquerra estava Casa Insa, dedicada al lloguer de vestits d'època per a representacions ...
En este carrer es troba la casa on va nàixer el matemàtic, teòleg i cartògraf Tomás Vicente *Tosca, que en 1704 va realitzar un plànol de València en perspectiva. Va ser anomenat "el *capellà dels *ratlletes" ...
Esta plaça està dedicada als Furs de València, promulgats en 1261 per Jaume I. Va ser la legislació del territori valencià fins a 1707, quan el rei Felip V de Borbó els va derogar amb els Decrets de Nova ...
Darrere d'esta deteriorada plaça es pot veure, en un solar, un tros de la muralla musulmana de València integrada en les vivendes.
Ací va estar la famosa 'Posada de l'Ángel', de la que es tenen notícies ...
En este carrer es va instal·lar també una de les primeres impremtes d'Espanya, que va dirigir l'alemany Lambert Palmart des de 1474, al servici del seu compatriota Jacobo Vitzlán. ...
Part posterior del Portal de Valldigna.
El nom del carrer el pren del Consolat del Real Monestir de Santa Maria de la Valldigna (Casa Procura) que era la seu permanent d'este monestir en la ciutat de ...
La columna i la creu de ferro rendeixen record a l'antiga església de la Santa Cruz, derrocada després de les desamortitzacions del segle XIX, l'any 1844, que es trobava ací. ...
Este carrer s'anomena així per la Sra. de Jordà que segons pareix tenia un comerç en el carrer.
Les vivendes de la imatge van ser dissenyades per Carlos Spain en 1850. Eren d'ús residencial i agrícola, ...
... a la plaça de Sant Agustí.
En 1844 va ser una de les primeres a ser il·luminades amb fanals de gas i ací es van establir també els primers cines (Romea, Túria, etc.) El cine Olympia, actualment un teatre, ...
Este llarg carrer és en realitat un tros de la famosa Via Augusta romana. Per 1850 el carrer es va ampliar de 10 m d'amplària a 14 m. Van desaparéixer edificis medievals i es va omplir d'edificis huitcentistes, ...
De principis del segle XV, és el pont més antic de València. Va ser anomenat també 'Dels Catalans' perquè en els seus voltants es van establir els repobladors catalans. ...
Este carrer s'anomena així per uns banys públics amb eixe nom. El nom dels banys feia referència a una armeria que hi havia en la zona on es venia un tipus d'escut anomenat pavés. ...
La plaça està dedicada a la reina Maria de les Mercedes, esposa d'Alfons XII. Durant la República es va anomenar plaça de la Regió.
En esta plaça es va instal·lar l'any 1930 el primer semàfor de València, ...