El pati fa de distribuïdor de les diverses estances del palau amb altres petites escales que porten al semisoterrani i l'entresòl.
Al pis principal es poden veure finestres gòtiques amb fines columnes ...
Aquest palau es va ampliar al segle XVIII amb una altra casa situada a la dreta. Actualment és seu també, com el de Baylia, de la Diputació de València.
El pati, de planta quadrada, transforma la part ...
El palau de la Baylia és l'actual seu de la Diputació de València. El pati és del poc que queda del segle XVI, després de la reforma del segle XIX, però l'escala és neogòtica. ...
El palau es diu així perquè un dels seus propietaris va ser el marqués de Guadalest, que va ser Almirall d'Aragó (com una espècie de ministre de marina de la Corona d'Aragó). ...
... destaquen els dos atlants abocant aigua, un a cada costat de la portada, clara al·lusió al marquesat de Dos Aigües. És una recarregada portada d'estil rococó. En esta època tota la fatxada del palau estava ...
L'origen d'este palau es remunta als segles XIV i XV, però la configuració actual correspon a les intervencions efectuades des del segle XVIII. En 1740 Hipólito Rovira va efectuar una profunda intervenció ...
El carrer del Palau part de la portada romànica de la catedral. Esta portada del romànic tardà té relació amb la Portada dels Fillols (Portada dels Fillols) de la Seu Vella de Lleida.
El primitiu campanar ...
Els jardins del Palau Reial de València van aconseguir la seua màxima esplendor en temps d'Alfons el Magnànim, amb els seus tarongers, xiprers i murtes retallades formant figures.
El palau del Duc de ...
En una reforma es van col·locar les restes del palau de l'Ambaixador Vic, recomponent el seu pati renaixentista (a la foto). Aquestes restes estaven depositades en l'antic convent del Carmen i en el propi ...
Tant l'edifici principal com les construccions afins, estan coberts de "trencadís" blanc. En el conjunt de la ciutat s'usa el "trencadís", tant blau com blanc. El "trencadís" ja va ser utilitzat en l'Estació ...
El Palau de les Arts va substituir la torre de comunicacions del projecte inicial. L'edifici posseïx formes escultòriques.
Este edifici posseeix quatre sales: Principal (per a òpera), Aula Magistral, ...
Este edifici té tres auditoris: un amb cabuda per a 1.462 persones, un altre mitjà on caben 468 i un altre xicotet amb un aforament de 250.
A part dels tres auditoris, que es poden intercomunicar en ...
El Palau de Congressos de València, realitzat per Norman Foster en 1998, al principi va tindre la imatge com un bell objecte posat sobre una àrea d'horta. Aquesta ha canviat radicalment en veure's envoltat ...
Este palau gòtic es va subdividir en vivendes per a lloguer en el segle XIX. Va romandre deshabitat molt de temps, fins que una fundació privada, Chirivella-Soriano, el va rehabilitar durant els anys 2003-2005. ...
... iniciar les obres de reforma per a transformar-lo en Palau de Justícia, la qual cosa va ocórrer en 1922.
Les escultures de Carles III, la Justícia i la Prudència, de l'alt de la portada, són obres d'Ignacio ...