L'edifici data de 1880 i va ser adquirit per José Benlliure i Gil quan tornà de Roma en 1912. La casa va ser reformada i la va equipar amb mobles portats d'Itàlia, que són els que es conserven en l'edifici. ...
Les portes de la muralla de València es tancaven al toc de les ànimes (de 20 a 21 hores), només la Porta del Real romania oberta a la nit fins a les 23 hores. El que arribava més tard d'aqueixa hora havia ...
Van ser construïdes a mitjan segle XV en estil gòtic. L'encàrrec de la construcció de muralles, torres i portes de la ciutat, així com el seu manteniment i reparació, anava a càrrec de la Fàbrica Vella ...
Estes torres i les de Serrans són les restes de les muralles de València, derrocades l'any 1865 per iniciativa del governador civil de llavors, Cirilo Amorós. El seu derrocament va servir, entre altres ...
Esta plaça està situada en el barri del Grau, al final de l'Avinguda del Port. Aquest barri va ser un municipi independent, des de 1826 fins a 1897, que portava el nom de Vila Nova del Grau.
L'església ...
Els Jardins del Reial, també dits de Vivers, tenen uns 200.000 m. quadrats. Ací estava situat antigament el Palau Reial de València. Aquests jardins estan tancats, en part, amb el material d'obra i reixats ...
Este convent té molta importància històrica ja que va ser fundat en 1444 per María de Castella, consort d'Alfons el Magnànim i regent durant la llarga absència d'este, i que seria soterrada en el claustre. ...
Les cases corresponen a la tipologia de casa de llauradors de l'horta dels segles XIX i principis del XX. Estes constaven d'una ampla porta per a entrada de carros i cavalleries. ...
Anomenada així per l'antic establiment de carnisseries, encara que hui en dia no en queda cap.
Antigament, com consta en una placa de taulellets, es deia del Portal del Coix. Este nom era degut al fet ...
En el subsòl de la plaça hi ha la Galeria del Tossal, centre oficial d'exposicions que conserva restes de la muralla islàmica de Balensiya: una torre quadrada i un llenç de la muralla del segle XII, i ...
... del segle XIV, anomenada Llotja de l'Oli per ser este producte el de major comerç. Va ser derrocada en 1877. A esta llotja eren portats, pel mustasaf o mostassà, els mercaders que havien intentat enganyar, ...
La iconografia religiosa de les portades és conseqüent amb la construcció, concebuda com un temple dels mercaders. Ací feien negoci els mercaders i estava l'oficina oficial de la compravenda de la seda. ...
Les diverses escenes de la porta ens parlen dels pecats capitals així, veiem escenes de bruixeria, un home defecant, una parella fornicant, un home amb una maça, etc.
Té més de 8.000 m2 i una grandiosa estructura metàl·lica suportada per esvelts pilars de ferro colat.
L'edifici, de planta irregular, s'articula amb un carrer més ample, que uneix les entrades principals ...
En aquesta plaça es troben els jardins de Parcent. La plaça ocupa l'espai on abans estava el palau de Parcent, del qual veiem en la imatge l'antiga portada, que serveix ara d'entrada als jardins.
El jardí ...
L'església formava part del convent del Carme. La portada és un bona representació de fatxada-retaule. En ella hi van intervindre Gaspar de Sent Martí, Juan Bautista Viñes i José Bonet. ...
Este carrer és dels més importants del barri del Carme. Hi ha nombrosos restaurants i cafeteries.
En este carrer es va instal·lar la primera fàbrica de xocolate de València l'any 1760. ...
L'edifici de l'esquerra és el palau de Raga, també anomenat palau dels Marquesos de González de Quirós. El palau, d'estil neoclàssic, està ocupat hui dia per una residència d'ancians i anteriorment va ...
En este carrer va haver-hi moltes cases-escaleta amb nombrosos tallers d'artesans en la planta baixa.
En l'edifici de l'esquerra estava Casa Insa, dedicada al lloguer de vestits d'època per a representacions ...