Les obres d'aquesta Gran Via es van iniciar en 1927. Aquesta nova avinguda no es va obrir completament fins a l'any 1940.
L'avinguda va des de l'antic llit del riu fins a l'encreuament del carrer Ángel Guimerá, tenint la seua continuació en la Gran Via de Ramón y Cajal.
L'església de Sant Sebastià era la del convent del mateix nom i es va construir en el segle XVI, derrocant-se i construint-se una altra en el seu lloc en el segle XVIII. El campanar d'esta església es va acabar a principis del segle XX. En l'interior té un sòcol de taulellets que recorre tot el temple i que data de 1742.
Aquesta plaça es va reformar l'any 2019.
Aquest carrer, está dedicat al dramaturg valencià autor de Les mocedades del Cid, segueix el recorregut de les antigues muralles de València i en ella es troben les torres de Quart.
Este xicotet jardí té aproximadament 4.000 metres quadrats i tracta de fer un relat de la faula de les Hespèrides, protagonitzada per Hèrcules.
L'escena mitològica d'Hèrcules triomfant amb les pomes d'or i la transformació de les nimfes en arbres és la base narrativa d'este jardí.
El jardí compta a voltant de 50 varietats de cítrics. Hi ha en el jardí una xicoteta font que reflectix la imatge d'Afrodita, deessa protectora dels jardins.
El jardí compta amb una pèrgola amb acants, hedres i bouganvilles que es prolonga fins a l'eixida.
El Jardí Botànic de València té inici en el segle XVI, en el anomenat Hort de Simples, amb la plantació de plantes medicinals per la Universitat de València. Però va ser ja en el segle XVIII, amb les idees de la Il·lustració i el suport de la Real Societat Econòmica d'Amics del País, quan va tindre l'impuls decisiu i criteris més científics.
Ja en 1733, es parlava en la Universitat de València de crear un jardí que havia de facilitar la ciutat. Però no serà fins a 1757 quan el rector Lords propose directament la creació d'un jardí botànic pròxim a l'Albereda. En 1778 ho aprova la ciutat, però hauran de passar vint anys més perquè siga realitat.
En 1767, Gregorio Mayans ja havia reclamat un jardí que fora responsabilitat d'un catedràtic de botànica, però que no descurara les plantacions d'interés per a la medicina.
En 1786 la Universitat de València aprova la Càtedra de Botànica, independent de la de Medicina. Amb això s'establix la necessitat de crear un Jardí Botànic.