Construïda pels 'mestres de la pedra' Francesc Baldomar i Pere Compte. Esta porta es va començar a construir dos anys abans (1441) que la del Castel Nuovo de Nàpols (1443) , amb la que té cert paregut. Les dos construccions es van fer davall el regnat d'Alfons el Magnànim, ja que era rei de València i de Nàpols.
Els seus murs conserven els impactes d'artilleria, inclús després de la restauració, de diverses guerres com la Carlina, la Guerra Civil i, sobretot, la Guerra de la Independència.
Estes torres i les de Serrans són les restes de les muralles de València, derrocades l'any 1865 per iniciativa del governador civil de llavors, Cirilo Amorós. El seu derrocament va servir, entre altres coses, per a emprar als nombrosos despedits de la indústria de la seda.
Estes torres deuen el seu nom a què d'elles eixia el camí que anava a la població de Quart de Poblet, poble que va pertànyer al monestir tarragoní de Poblet.
Van ser anomenades també torres de la Calç, per ser el lloc on els comerciants de la calç pagaven les taxes per a vendre-la a la ciutat.
Les portes de la muralla de València es tancaven al toc de les ànimes (de 20 a 21 hores), només la Porta del Real romania oberta a la nit fins a les 23 hores. El que arribava més tard d'aqueixa hora havia de dormir en el Pla del Real a la "Lluna de València".
Esta plaça s'anomenaba antigament del Portal de Quart.
L'església és l'única cosa que queda original de l'antic convent de Santa Úrsula, fundat en 1605. El convent va ser totalment alçat de nou l'any 1960.
Abans del Convent de Santa Ursula esta plaça va albergar una 'Casa d'Arrepentidas', on es donava recer a prostitutes velles o malaltes. El local estava pròxim a la 'mancebía medieval'.
D'esta plaça part el carrer de Quart (intramurs) i ací és on comença la zona d'oci del barri del Carme.
Pel carrer de Quart (intramurs) discorria l'aqüeducte que portava l'aigua fins al centre de la ciutat romana.
Esta plaça està dedicada al músic i compositor valencià López Chavarri, mort en 1970 als 99 anys.
Esta plaça dedicada a Sant Jaume conserva un tros de la muralla musulmana en l'edifici de la dreta que fa cantonada amb el carrer Cavallers.
Ací estava l'església per a la que Jaume I va donar els terrenys als Cavallers de l'Orde de Santiago.
En este carrer va haver-hi moltes cases-escaleta amb nombrosos tallers d'artesans en la planta baixa.
En l'edifici de l'esquerra estava Casa Insa, dedicada al lloguer de vestits d'època per a representacions teatrals, processó del Corpus, etc. Este edifici es troba on va estar antigament la casa del pintor Joan de Joanes.
L'edifici de l'esquerra és el palau de Raga, també anomenat palau dels Marquesos de González de Quirós. El palau, d'estil neoclàssic, està ocupat hui dia per una residència d'ancians i anteriorment va ser la seu de l'Institut Teresià, dedicat a l'ensenyança.
A la dreta es troba el club de jazz Jimmy Glass Club.
Este carrer és dels més importants del barri del Carme. Hi ha nombrosos restaurants i cafeteries.
En este carrer es va instal·lar la primera fàbrica de xocolate de València l'any 1760.