Este curt carrer unix el carrer Carabasses amb el de Palafox i és uns dels carrers que rodegen el Mercat Central. En el segle XVII s'anomenava carrer del Gall.
Este curt carrer unix el carrer Carabasses amb el de Palafox i és uns dels carrers que rodegen el Mercat Central. En el segle XVII s'anomenava carrer del Gall.
Realitzat per Francesc Guàrdia i Vidal i Alexandre Soler i March (ambdós de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona) El projecte es va presentar en 1910, però les obres no van començar fins a 1914.
El Mercat Central va ser inaugurat el 23 de gener de 1928 pel rei Alfons XIII.
Són destacables les cúpules, recobertes de ceràmica en l'interior. La més més gran és redona (situada on s'encreuen els dos carrers principals) i la de la pescateria és ovalada.
Té més de 8.000 m2 i una grandiosa estructura metàl·lica suportada per esvelts pilars de ferro colat.
L'edifici, de planta irregular, s'articula amb un carrer més ample, que uneix les entrades principals de la plaça del Mercat i l'avinguda de l'Oest, i un eix perpendicular a ella que connecta accessos secundaris.
Els murs del mercat estan recoberts per abundant ceràmica procedent de la fàbrica La Ceramo de Benicalap.
La cúpula de la pescateria té una penell amb forma de peix espasa (en la imatge), mentres que en la cúpula major hi ha una penell amb forma de cotorra.
L'edifici blau de l'esquerra és l'hotel La Casa Azul, curiós allotjament de només 3 habitacions.
La construcció respon a l'auge comercial marítim de la ciutat de València en el segle XV. Les obres s'inicien en 1483 per Pere Compte i Joan Ibarra, i acaben en 1548, quan s'acabe el Consolat de Mar.
La Llotja de València és un dels millors exemples del gòtic civil de la Corona d'Aragó. A la dreta de la torrassa està la Sala de Contractació, mentre que a la seua esquerra es troba el Consolat de la Mar, obra ja renaixentista.
Les diverses escenes de la porta ens parlen dels pecats capitals així, veiem escenes de bruixeria, un home defecant, una parella fornicant, un home amb una maça, etc.
La Llotja és Patrimoni de la Humanitat des de 1996.
A este carrer també se l'anomena dels Escalons de la Llotja i conserva el paviment més antic de la ciutat, del segle XVI.
La iconografia religiosa de les portades és conseqüent amb la construcció, concebuda com un temple dels mercaders. Ací feien negoci els mercaders i estava l'oficina oficial de la compravenda de la seda. El Consolat de Mar era la seu del comerç marítim.
En la Sala de Contractació, acabada en 1498, destaquen les 8 columnes helicoïdals que s'obrin en la part alta com a palmeres per a sostindre la volta. L'altura màxima és de 17,40m.