L'edifici ha tingut diveros usos. Es va arribar a usar inclús com a quarter militar, després de la Guerra de Successió i fins a 1762. Els seus jardins es van usar com a cuina per a la tropa. Açò li va ocasionar un greu deteriorament.

Durant la Guerra Civil, quan el govern de la República es va establir a València, es va usar com a reunió de Corts Espanyoles en el mes de novembre de 1936.

En el jardí o Pati dels Tarongers hi ha una font estrelada, no és l'original, sinó una construcció neogòtica recent. El jardí es regava amb l'aigua d'un pou situat en el pròxim carrer de la Sénia. Amb l'aigua d'este pou també s'abastia, per mitjà d'una sénia construïda en 1531, una font situada en la plaça del Mercat, davant de la Llotja.

Pel jardí es puja al Consolat de Mar, que era on es resolien els problemes del comerç marítim. Este ja és d'estil renaixentista i té un teginat que abans estava en la Casa de la Ciutat.

La plaça del Dr. Collado està dedicada a Luis Collado (1520-1589) que va ser catedràtic d'anatomia de la Universitat de València i estudiós dels ossets de l'oïda.

Ací es trobava l'antiga Llotja dels Mercaders, del segle XIV, anomenada Llotja de l'Oli per ser este producte el de major comerç. Va ser derrocada en 1877. A esta llotja eren portats, pel mustasaf o mostassà, els mercaders que havien intentat enganyar, per a exposar-los a l'escarni popular.

En una cantonada de la plaça es trobava fins a l'any 2020, un comerç únic a la ciutat: la ferreteria Filla de Blas Luna. En ell es venien des de teles metàl·liques, fins a qualsevol eina per al camp; més aviat semblava un comerç rural.

Una mica més endavant, en la mateixa vorera, hi havia un taller de reparació de projectors de cinema.

Este palau gòtic es va subdividir en vivendes per a lloguer en el segle XIX. Va romandre deshabitat molt de temps, fins que una fundació privada, Chirivella-Soriano, el va rehabilitar durant els anys 2003-2005. Hui en dia és un centre cultural on es realitzen exposicions. Desgraciadament la contornada no està concorde amb l'interior.

Zeit Abu Zeit va ser rei moro de València, destituït per Zayyan l'any 1229. Més tard es va convertir al cristianisme prenent el nom de Vicent Bellvís. Les seus restes estan soterrades actualment en el convent de la Puritat.
 
Este carrer, junt amb la de Jaume I i Conquista, va sorgir arran del derrocament del convent de la Puritat en 1836. Va ser la primera intervenció urbanística en la ciutat per a construir vivendes per a la burgesia mitjana, amb excusats i pous propis i sense tallers en la planta baixa. El projecte es va dur a terme a mitat del segle XIX.
 
En este carrer es troba l'Institut Francés, dedicat a promocionar la llengua i cultura franceses.

D'aquesta plaça parteix el carrer del Músic Peydró, coneguda popularment com a "Carrer de les Cistelles" pels comerços d'articles de vímet situats en ella; actualment predominen els comerços d'articles de fusta.

Este carrer rep el nom d'un tipus d'assaonadors de pells que en l'edat mitjana treballaven amb pells de cervo, cabirol, daina i ovella per a fer guants i pergamins.
 
L'edifici de l'esquerra, de 1870, estava dedicat a les bregues de galls, afició que es va mantindre fins a 1936. Va ser reformat en els anys 1990-1991 per a dedicar-lo a sala d'exposicions. Pertany al Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana.
© 2024 | EverythingValencia. Diseño web: Xinxeta
Address
Los Olivos Lima - Peru
Phone
51 000-0000
Mail
info@localhost.xyz
Horary
Mon - Sat 9am to 8pm