Este edifici s'atribuïx a Demetrio Ribes, l'arquitecte de l'Estació del Nord. Açò no ha pogut ser confirmat ni tampoc desmentit. L'edifici també té influència de l'escola modernista vienesa (Secesion Vienesa).
Va ser dissenyat per Francisco Mora Berenguer. Consta d'un entramat metàl·lic rectangular sobre pilars de ferro colat i dues fatxades monumentals de rajola. La superfície està delimitada per una reixa.
El mercat es va construir, en part, sobre els solars de l'antiga fàbrica de gas del Marqués de Campo.
Va ser inaugurat l'any 1916. Estant buit i en un estat de ruïna, es va escometre la restauració en 1997.
L'any 2003 es va inaugurar de nou. Se li va donar una nova utilitat convertint-ho en un centre comercial i d'oci. La seua rehabilitació va obtindre el premi Europa Nostra. L'any 2007 va ser declarat Bé d'Interés Cultural.
La superfície és de 3.500 m2. La nau central té 18 m d'alt i les naus laterals 15 m. Al contrari que el Mercat Central, el de Colom és una construcció oberta.
És obra de l'arquitecte J. M. Manuel Cortina Pérez, que també és autor d'altres edificis de l'eixample.
L'estil de la Casa dels Dracs s'ha definit com "medievalisme fantàstic".
Entre la decoració destaquen els dracs a manera de mènsula i la locomotora de front en la fatxada principal, situada en el xamfrà. La locomotora té l'estrela de la Companyia de Ferrocarrils del Nord.
Este edifici és una obra de 1908 de l'arquitecte Vicente Ferrer Pérez que, junt amb Demetrio Ribes, és un dels millors representants del modernisme vienés (Sezesión Vienesa) a València. Este corrent va arribar a València a través d'un congrés d'arquitectes celebrat a Madrid en 1904 i on va assistir l'arquitecte vienés Otto Wagner. També cal destacar la influència de diverses publicacions sobre l'Exposició de la Sezesión de 1900 que van arribar a València.
L'edifici destaca per la nova distribució de l’interior i les línies geomètriques amb els tocs de decoració ceràmica. Té influència de Behrens, D'Aronco i Hoffmann. Està en l'encreuament dels carrers Cirilo Amorós i Pizarro. Va ser restaurat l'any 2012.
Al fons estan els edificis Xapa (1909), realitzats per tres arquitectes diferents però que mantenen la unitat compositiva de la fatxada. El núm. 65 de la Gran Via Marqués del Túria conserva la decoració original en l'interior.
Esta plaça es va dir, de 1936 a 1939, plaça de la Generalitat de Catalunya.
La font que està enmig de la plaça és un monument al Marqués de Camp i va ser realitzada per Mariano Benlliure.
L'enjardinament de l'espai central va ser dissenyat per Francisco Mora en 1912. De la primera època encara conserva els fanals de ferro colat, que al principi del segle XX funcionaven amb gas.
L'amplària d'esta Gran Via i la de Germanies, igual que la de Fernando el Católico-Ramón i Cajal, es va establir en 50 m.