En este carrer es troben tres edificis emblemàtics de la ciutat de València: l'Estació del Nord, la Plaça de Bous i l'Institut Lluís Vives.

L'Institut Lluís Vives data de 1562, encara que la major part del que es conserva pertany ja al segle XVIII. Al principi es va anomenar Col·legi Sant Pau i era un centre docent de la Companyia de Jesús. En 1859 va passar a anomenar-se Institut Lluís Vives i en 1978 va patir una desafortunada restauració. En ell va estudiar l'escriptor valencià Max Aub.

Este carrer de vianants portava antigament a la porta de Russafa de la muralla medieval. En el carrer estava el Trianón Palace o Teatre Líric, projectat per Javier Goerlich i inaugurat en 1914. Va ser derrocat en 1950.

Al costat est del passeig es trobaven l'hospital d'en Bou (S. XIV), el Col·legi Sant Fulgenci (S. XVI) i el convent de Santa Clara (S. XVII) i a l'oest l'hospici de Monserrat (S. XVI) Tots estos edificis van desaparéixer després de les reformes urbanístiques dutes a terme entre els segles XIX i XX.

En 1854 es trasllada la Casa de la Ciutat, des del jardí de la Generalitat, fins a l'actual emplaçament a la plaça de l'Ajuntament. L'edifici que l'acull és l'antiga Casa d'Ensenyança (S. XVIII)

En 1906 s'inicien unes importants reformes que no acabarien fins a finals dels anys 30 del segle XX, destacant la nova fatxada amb la torre del rellotge de 50 m d'altura, de Carlos Carbonell i Francisco Mora. En l'interior destaquen l'escala de marbre, el saló de festes, el saló pompeià i la sala de la ximenera (despatx de l'alcalde)

En esta plaça va estar situat l'antic convent de Sant Francesc, que va ser derrocat en 1891. En el mateix lloc es va construir el parc de San Francisco.

La plaça es va configurar amb els espais següents: el parc de San Francisco, la Baixada de Sant Francesc i la plaça de Caixers. El Marqués de Sotelo, alcalde de la ciutat (1927-1930), va ser el gran impulsor de l'actual plaça.

Una de les conseqüències de la seua construcció va ser el trasllat de l'antiga estació de ferrocarril, que era on hui és l'edifici de la Telefónica des de l'any 1852, a la situació actual al  carrer de Xàtiva.

En 1936, al començament de la Guerra Civil, la plaça ja tenia l'aspecte actual, com es pot veure en les fotos d'eixa època. Açò quant als edificis, perquè la plataforma central construïda per Javier Goerlich no desapareix fins a la reforma de l'any 1961.

La plaça ha tingut nombrosos noms al llarg de la seua curta història: de San Francisco, d'Esparter, d'Isabel II, de La Llibertat, d'Emilio Castelar, del Cabdill, del País Valencià i de l'Ajuntament.

La plaça i els edificis de l'entorn estan declarats Conjunt Historicartístic.

Este carrer està dedicat a l'impulsor de l'antiga Casa d'Ensenyança, col·legi per a xiquetes pobres, on es va traslladar l'ajuntament en 1854 i que es pot veure en la imatge a la dreta. El nou ajuntament va englobar també les antigues esglésies de la Confraria de la Sang i de Santa Rosa.

La plaça està dedicada a Rodrigo Botet que, a pesar de ser enginyer, va tindre per afició la paleontologia. Va ser el fundador del Museu Paleontològic de València, situat per un temps en l'edifici de l'Almodí. Actualment el contingut d'este antic museu està en el Museu de Ciències Naturals dels Jardins del Reial.

© 2024 | EverythingValencia. Diseño web: Xinxeta
Address
Los Olivos Lima - Peru
Phone
51 000-0000
Mail
info@localhost.xyz
Horary
Mon - Sat 9am to 8pm