L'origen d'este palau es remunta als segles XIV i XV, però la configuració actual correspon a les intervencions efectuades des del segle XVIII. En 1740 Hipólito Rovira va efectuar una profunda intervenció de l'edifici, en què van participar també Ignacio Vergara i Luis Domingo.

Durant el segle XIX va tindre una important reforma on es van recobrir les façanes amb estuc d'imitació marmòria, es van afegir les balustrades, les impostes, etc. Tot això harmonitzant amb la portada d'alabastre.

Declarat monument historicoartístic en 1941, en 1949 l'Estat el va comprar per a situar la col·lecció de ceràmica de Manuel González Martí. El museu s'inaugura en 1954.

Entre els anys 60-70 del segle XX es va produir una ampliació mimètica del palau, però entre 1991 i 1998 es va produir una reforma integral que va procurar recuperar el palau del segle XIX.