16 Ago, 2012

Edifici iniciat en 1758 que va passar de ser duana a ser fàbrica de tabacs en 1828. Va ser realitzat per Felipe Rubio, Antonio Gilabert i Tomás Miner. En 1895 va patir un terrible incendi. En 1914 es van iniciar les obres de reforma per a transformar-lo en Palau de Justícia, la qual cosa va ocórrer en 1922.

Les escultures de Carles III, la Justícia i la Prudència, de l'alt de la portada, són obres d'Ignacio Vergara.

16 Ago, 2012

La plaça està dedicada al que fóra comte de Barcelona i rei d'Aragó, València, Mallorca, Sicília, Sardenya i per un temps també de Nàpols (1442-1458).

La plaça d'Alfons el Magnànim es va formar en ordenar el mariscal francés Suchet, en 1812, la demolició d'unes cases per motius tàctics de guerra, a la València ocupada pels francesos. Havia ocupat militarment la Duana i temia un atac des de les cases contigües.

L'escultura de Jaume I es va col·locar en 1891.

16 Ago, 2012

Fins a l'any 1852 la plaça no es va enjardinar, quedant només una esplanada des de l'any 1813.

La casa del guarda va ser dedicada després a Tribunal Tutelar de Menors i més tard a Oficina de Defensa del Consumidor.

16 Ago, 2012

La font de Neptú, que es troba en una cantonada d'aquesta plaça, havia estat anteriorment en l'hort del canonge Pontons, en Patraix. Aquest canonge, que va viure entre els segles XVII i XVIII, tenia una opulenta residència en Patraix plena d'estàtues i fonts, que van ser repartides després per la ciutat de València. Aquesta residència la va llegar el canonge, quan va morir, als reis d'España FelipeV i María Luisa de Savoia.

16 Ago, 2012

El jardí tenia quatre fonts en els cantons, de les quals hui només queda la de Neptú. La riuada del Turia de l'any 1957 es va portar les altres tres.

El banc de pedra amb respatler de ferro que la rodeja va ser col·locat l'any 1901.

16 Ago, 2012

El barri de Pescadors es va derrocar a fins del segle XIX i es van obrir nous carrers, més àmplies i pavimentades amb llambordes de pedra. El carrer Correus va ser una d'elllas. El fet que ací es trobara el barri de Pescadors des de l'Edat mitjana, i no en la costa, era per temor a l'atac dels pirates. 

En el segle XX es va continuar amb les reformes urbanístiques una vegada desaparegut el barri de Pescadors en 1890. Es van construir vivendes per a la burgesia amb ascensors elèctrics a partir de 1880 (abans eren de vapor), llum elèctrica, banys privats; telèfons, que apareixen a València l'any 1883, etc.

16 Ago, 2012

L'Hospital Provincial va ser fundat l'any 1512, per una ordre de Ferran el Catòlic per la qual es refonien tots els hospitals de l'època que hi havia a València, en un a soles.

De l'antic hospital, que va ser destruït per un incendi en 1545, queda una portada aïllada (en la imatge). L'edifici actual data de 1546 i és obra de Gaspar Gregori, que també va construir la galeria d'arcades de la catedral que dona a la plaça de la Verge. L'hospital va ser realitzat en estil ja plenament renaixentista.

En 1960 es va construir el nou Hospital General en l'avinguda del Cid. Hui dia, l'edifici de Gaspar Gregori està destinat a biblioteca pública.

16 Ago, 2012

Aquest hospital és el primer que aplica a Espanya el model sorgit en el nord d'Itàlia, amb un espai central des d'on es controlaven totes les sales i dues infermeries on es podien separar als malalts per sexes i malalties. De les dues infermeries hui només queda en peus la transformada en biblioteca pública. L'altra va ser derrocada en 1974 i queden peces soltes als jardins (columnes, capitells, etc.).

16 Ago, 2012

L'any 2012 es van remodelar els jardins del la biblioteca de l'antic Hospital General.

01 Maig, 2013

Ermita d'origen gòtic, presenta l'aspecte barroc de les successives reformes dels segles XVII, XVIII i XIX. La fatxada va ser realitzada per l'arquitecte Sebastián Monleón Estellés en 1860. L'any 2012 va ser restaurada.

16 Ago, 2012

Esta plaça es va formar l'any 2012 amb el derrocament d'una illa de cases i la construcció d'un aparcament subterrani.

16 Ago, 2012

Esta església és l'única cosa que queda de l'antic convent d'agustins fundat extramurs de la muralla musulmana en 1281. A l'amplirse la muralla en el segle XIV el convent va quedar dins del recinte murallat, d'esta època pareix que és l'actual nau de l'església. El nou campanar data de 1912.

Javier Goerlich, a partir de 1940, la tornà al gòtic incial llevant-hi la decoració barroca i classicista que la recobria, construint la portada que dóna al carrer Guillém de Castro i rematant el campanar. D'este important convent (va arribar a tindre dos claustres) queden restes en el Museu de Belles Arts.