L'any 1655 es va obrir en esta plaça, anomenada llavors de Valencians, l'oficina de Correu Reial. La 'Casa de Postas' va estar durant un temps situada ací.
L'any 1655 es va obrir en esta plaça, anomenada llavors de Valencians, l'oficina de Correu Reial. La 'Casa de Postas' va estar durant un temps situada ací.
Esta plaça està situada just darrere del teatre Talía i en ella es troben també les oficines de l'Empresa Municipal de Transports (EMT).
A esta plaça, que té forma de L, dóna la fatxada principal de l'església de Sant Nicolau.
D'estructura gòtica, l'interior va ser decorat en el segle XVII al gust de l'època. La fatxada neogòtica de la imatge va ser realitzada en 1864.
En l'interior hi ha extraordinàries pintures, destacant una crucifixió renaixentista (S. XV) de Rodrigo d'Osona. Les pintures de les voltes, realitzades per Dionís Vidal, van ser restaurades l'any 2016.
En el subsòl d'esta plaça es va descobrir, l'any 2002, un temple romà. És el més gran trobat en la ciutat.
Este carrer connecta la plaça dels Furs amb la de Cisneros. Ací hi havia, en el segle XIV, uns banys anomenats de Sant Llorenç.
Abans es va anomenar plaça de Sant Gil. En esta plaça es troba el Museu d'Història de la Medicina i de la Ciència, que està situat en el palau de Cerveró, del segle XVIII.
El atzucac, que hi ha a l'esquerra de la fotografia, es va formar en època islàmica. Després de la conquesta de València, en el azucat, es va construir la capella medieval de Sant Gil i per això aquesta plaça es va dir antigament plaça de Sant Gil. En aquest azucat també va viure el pintor Ignacio Pinazo.
En la plaça es troba la seu de Càritas.
En esta plaça es troba el palau de la Real Maestranza de Cavalleria de València (S. XVIII), és l'edifici de l'esquerra. La Real Maestranza de Cavalleria va ser fundada per Ferran VI, en 1754, amb la finalitat de formar genetes per als regiments. El palau va ser reformat a meitat del segle XIX donant-li un aspecte neoclàssic.
L'edifici de la dreta és el palau dels Catalá de Valeriola (S. XV) En el segle XVIII va adquirir, en una reforma, l'aspecte actual. Ha sigut seu de l'Acadèmia dels Nocturns, que era un cercle literari que es reunia a la nit, i també de la Societat Econòmica d'Amics del País. En l'actualitat és una seu de la Conselleria d'Indústria.
Dels elements gòtics originals queda, entre d'altres, l'escala del pati.
Aquest carrer forma dos angles rectes des del carrer Navellos, desembocant al carrer Serrans.