Esta plaça està dedicada el poeta i diputat conservador del segle XIX, Teodoro Llorente, que va viure en l'edifici que es veu davant en la foto.

L'estàtua esta dedicada al pintor Ribera. Esta escultura va patir diversos trasllats fins a ubicar-se en esta plaça.

Ací es trobava també la torre d'Alí Bufat, derrocada en 1865. Va ser famosa perquè ací van hissar el musulmans l'estendard de Jaume I en senyal de la rendició de Balansiya, la València musulmana.

En esta plaça es troben el palau (antic monestir) i l'església dits del Tremp.

Encara que els terrenys sobre els quals s'assenta pertanyien, ja des de principis del segle XIV, a l'Orde de Montesa, va continuar conservant el nom del Tremp. Efectivament en 1317 l'Orde de Montesa va heretar el monestir i l'església, al ser dissolta l'Orde Del Tremp.

El nou monestir i església de l'Orde de Montesa es van construir durant els anys 1761-1770 per ordre de Carles III, després del terratrémol que va destruir el castell de Montesa i de derrocar els antics edificis medievals que havien pertangut al seu dia a l'Orde del Tremp, situats en esta plaça. L'estil és neoclàssic.

Després de la Guerra de la Independència va quedar abandonat, sent utilitzat per diverses administracions. Actualment, l'antic monestir, és la seu de la Delegació del Govern.

Este carrer està dedicat al pianista, compositor i director d'orquestra valencià José Iturbi, difunt en 1980. Va ser director d'unes quantes orquestres de ciutats d'EE.UU. (Filadèlfia, Nova York, Chicago) i també va treballar en pel·lícules de la Metro Goldwyn Mayer.

El nom d'esta plaça no ve d'un suposat sant anomenat així, sinó del descobriment d'un bult per un obrer en el segle XIII, que en ser obert contenia la imatge d'un Crist. D'esta manera se li va anomenar el Sant Bult de Jesús. La imatge del Sant Bult es conserva habitualment en el Patronat Llar Escola de Sant Bult, situat en el carrer En Blanch.

Esta xicoteta plaça conserva intactes les modestes vivendes familiars del segle XIX i té un atzucac, que es veu a la dreta en la imatge, amb el curiós nom de carrer de les Impertinències.

Els atzucacs són herència de l'antic traçat urbà de la ciutat musulmana de Balansiya.

Este pont va ser construït a finals del segle XVI substituint un altre que s'havia fet amb fustes i materials fràgils. Té dos casalicis, un amb l'estàtua de Sant Vicent Màrtir i un altre amb la de Sant Vicent Ferrer. El pont va ser reconstruït i ampliat en amplària l'any 1968. En esta reforma va perdre una escala lateral de baixada al riu.

Les estàtues de Sant Vicent Màrtir i Sant Vicent Ferrer, del segle XVII, van ser destruïdes durant la Guerra Civil. Són reposades durant els anys 1945-1946. La de Sant Vicent Ferrer (en la imatge) és obra d'Ignacio Pinazo Martínez.

Encara que d'origen gòtic, el palau pren la configuració actual en el segle XVIII. El 6é comte de Cervelló, Felipe Carlos Osorio, el va cedir al govern municipal en traslladar-se a viure a Madrid.

Durant el segle XIX va ser Capitania Militar i Residència Reial, al derrocar-se l'antic Palau Reial situat en els jardins dels Vivers en 1810, durant la Guerra de la Independència. Va ser també residència del mariscal Suchet durant la invasió napoleònica i més tard Ferran VII va firmar ací el decret de derogació de les Corts de Cadis en 1814. La regent Maria Cristina va firmar també ací la seua abdicació en 1840, partint cap a l'exili i deixant la seua filla Isabel davall la tutoria d'Esparter.

En 1936 va ser seu del Partit Comunista i, després de la Guerra Civil, seu l'O.J.E., de les acadèmies Triunfo i Cid, i de la pensió 'La Vasca'. En 1976 passa a titularitat de l'Ajuntament i l'any 2003 s'inaugura com a Arxiu Històric Municipal.

En aquesta plaça, situada extramurs en temps de la València musulmana, es reunia la comunitat de ciutadans en ocasions especials (la sar'ia). Això va donar nom al barri situat al costat (la Xerea), ja dins de la muralla.

L'edifici de l'esquerra és el Centre Cultural de Bancaixa. Data de 1891 i va ser remodelat en els anys 1980-1982. De la seua distribució interior original no queda res en adequar-se l'edifici per a la seua labor cultural, per la qual cosa de 1981 només conserva les façanes.

En el primer pla es troba una estàtua de Sant Vicent Ferrer, que és ací des de l'any 1960. És atribuïda a Ignacio Vergara, però no hi ha molta seguretat. L'estàtua es troba en la mateixa plaça on se situava el que va ser convent de Sant Vicent Ferrer i prop de la seua casa natal.

© 2024 | EverythingValencia. Diseño web: Xinxeta
Address
Los Olivos Lima - Peru
Phone
51 000-0000
Mail
info@localhost.xyz
Horary
Mon - Sat 9am to 8pm