En esta plaça es troben l'església del Patriarca i la Universitat Literària de València, hui Centre Cultural La Nau. .
L'escultura de Miquel Navarro va ser instal·lada provisionalment.
El Real Col·legi Seminari del Corpus Christi va ser fundat per Juan de Ribera, arquebisbe i virrei de València, per a formar sacerdots en els principis de la Contrareforma.
L'edifici va ser construït on abans hi havia una sèrie de cases de l'antiga jueria o call. Exteriorment presenta un aspecte auster, però dins destaquen: el pati renaixentista, amb columnes de marbre comprades a Gènova, i l'església.
En la part posterior de l'edifici es troba esta reixa que va ser construïda en 1914, en estil neogòtic, per l'arquitecte José Manuel Cortina.
El magnífic claustre renaixentista té dos pisos. Les columnes de la planta baixa són de tipus toscà i les del primer pis de tipus jonicoromà. Va ser construït per Guillem del Rei. En el centre hi ha una estàtua del Patriarca Sant Joan de Ribera, realitzada per Marià Benlliure en 1896, i situada on antigament hi havia una font del segle XVII.
A través del claustre es puja per una escala al Museu del Patriarca, un xicotet museu on es troben obres de grans artistes com Francisco Ribalta, José Ribera, Andrea del Sarto, etc., destacant entre les obres un magnífic tríptic del pintor flamenc Dirck Bouts.
L'església del Col·legi del Patriarca és la primera a València que acaba amb el tipus d'església medieval. Va ser realitzada per Guillem del Rei i té planta de creu llatina, capelles laterals i cúpula sobre el creuer. Els frescos estan realitzats pel pintor de Gènova Bartolomé Matarana. El altar ho presidix el quadro del Sant Sopar, realitzat per Ribalta, que presenta l'originalitat que els apòstols estan situats en cercle.
Aquesta església té un interior ricament decorat en contrast amb la seua austeritat exterior.
Este carrer està dedicat al poeta del segle XIX Vicente Wenceslao Querol, amic de Teodoro Llorente i alt càrrec de la Companyia del Ferrocarril.
El carrer es va obrir l'any 1960 i ací es troben les botigues de luxe de València.
Encara que més antic, la configuració actual respon a les intervencions del segle XVIII. En la renovació van intervindre Hipólito Rovira, Ignacio Vergara i Luis Domingo. Entre 1969-1971 es va produir una ampliació del palau en el mateix estil i en els anys 1991-1998 es van fer obres de restauració i consolidació a causa del seu estat.
És seu del Museu Nacional de Ceràmica i Arts Sumptuàries González Martí.
L'antiga parròquia de Sant Andreu va ser una de les primeres a ser fundades després de la conquista de València per Jaume I. L'obra actual data de principis del segle XVII, però l'interior va ser revestit a mitjan segle XVIII per Luis Domingo, en estil rococó.
La portada és obra de dos col·laboradors de Pérez Castiel i data de finals del segle XVII.
Este edifici era el de la Universitat de València, on hi havia algunes facultats fins fa uns anys. Originari de finals del segle XV aconseguix la seua actual configuració amb la reforma de 1839 de Timoteu Calvo, després de les destrosses de la Guerra de la Independència, i altres posteriors, fins al projecte de Luis Carratalá i Antonio Escario (1997-1999). En 1840 es comença la reconstrucció de la fatxada exterior seguint el model neoclàssic projectat per Antonio Martorell l'any 1793.
L'auditori de la universitat data del segle XVII. També destaquen la capella neoclàssica, del segle XVIII, i la biblioteca.
El pati de la rectoría data de 1842, i també va ser dissenyat per l'arquitecte Timoteo Calvo.
En 1954, Javier Goerlich derroca cases que dominaven la plaça del Col·legi del Patriarca, deixant l'edifici ocupant tot el bloc.
L'edifici té un pati principal amb una estàtua del filòsof valencià Lluís Vives en el centre.
En 1844 s'inicia la construcció del pòrtic de columnes toscanes del pati principal, mentre que la segona planta de columnes, de tipus jonico-romà, seria realitzada en 1931 per Javier Goerlich.
Per a commemorar el 500 aniversari de la seua fundació es realitza una altra reforma (1997-1999), amb la finalitat d'adaptar l'edifici a les seues noves funcions de centre cultural. En aquesta reforma, les addicions modernes es lleven i es posen en valor els elements històrics. Els vestigis arqueològics de l'era musulmana, que ja eren coneguts, es van deixar veure a través d'una placa de metacrilat en el sòl, a l'entrada del carrer de la Universitat.
220 BARRI DE LA XEREA. Carrer Llibrers. Palau de los Boïl de Arenós (S. XVIII). Borsa de València
- Barri de la Xerea
- Vist: 557
El carrer rep este nom perquè ací es van establir diversos llibrers entre els segles XV i XVI.
Encara que d'origen gòtic, la majoria de la construcció és ja del segle XVIII. Ja en el segle XX, va perdre el seu pati posterior i es va dividir en dos, destinant-se una de les parts per a vivendes. En els anys 90 del segle XX es va rehabilitar i actualment és la seu de la Borsa de València. En la portada encara figura l'escut dels Boïl d'Arenós.