Esta avinguda separa el districte de Benicalap del districte de Campanar. El nom de Campanar es creu que deriva de camp, ja que quan va donar estes terres Jaume I, en el segle XIII, no hi havia cap campanar en el lloc.
Esta avinguda separa el districte de Benicalap del districte de Campanar. El nom de Campanar es creu que deriva de camp, ja que quan va donar estes terres Jaume I, en el segle XIII, no hi havia cap campanar en el lloc.
El jardí de Polifilo va ser inaugurat l'any 2000 i té 39.400 m. quadrats.
Aquest jardí rendeix homenatge al llibre El Somni de Polifilo, obra renaixentista de Francesco *Colonna.
El jardí de Polifilo té zones diferenciades unides per camins. Aquestes zones tenen noms suggeridors: plaça de les Portes del Destí, el Guardià dels Horts, etc.
Té a més una llacuna quadrada i una zona de jocs infantils.
El jardí posseïx una gran diversitat d'arbres: ciprers, tarongers, lledoners, tipuanas, llorers, falsos plàtans, etc.
El jardí té tres places en el seu camí central: una semicircular en la seua entrada principal, una altra circular en la intersecció del primer camí; i una altra més gran, que és quadrada i és on es troba l'estany.
També té un xicotet monticle artificial. En ell es troba el primer arbre plantat al jardí, en 1998, que va ser una alzina.
L'origen del barri va ser un grup d'alqueries de l'època musulmana. El nucli antic de Campanar està format per la plaça de l'Església i els carrers adjacents. Va ser municipi independent des de 1836 fins a l'annexió a València en 1897. Actualment està rodejat per vies ràpides i edificis alts.
L'església és de 1507, sent renovada en el barroc. El campanar és del segle XVIII.
Les cases corresponen a la tipologia de casa de llauradors de l'horta dels segles XIX i principis del XX. Estes constaven d'una ampla porta per a entrada de carros i cavalleries.
El nucli antic del districte de Campanar, una vegada desapareguda l'horta, conserva l'aspecte d'un poble embotit dins de la ciutat.
És el primer pont dissenyat per Santiago Calatrava per a la ciutat de València. Va ser acabat en 1989.
En els cantons, dalt d'uns blocs de formigó, té 4 escultures abstractes. També té quatre rampes que el comuniquen amb el antic llit del riu Túria, convertit en jardí.
El pont havia de reflectir-se en un estany redó que mai es va construir.
El parc de la Capçalera se situa sobre el llit històric del riu Túria, en el límit del municipi de Mislata, i té més de 330.000 m. quadrats. Es va inaugurar l'any 2004.
El parc està ideat com un projecte que, en el futur, unirà el llit natural del riu Túria amb la desviació artificial d'aquest.
Aquest parc té un monticle artificial que s'eleva uns 15 m. i serveix de mirador sobre el llac.