Este convent té molta importància històrica ja que va ser fundat en 1444 per María de Castella, consort d'Alfons el Magnànim i regent durant la llarga absència d'este, i que seria soterrada en el claustre.

En la construcció del monestir van intervindre els mestres Francesc Baldomar i Francesc Martí Biulaygua. La portada de l'església, a la que s'accedix per un pati, és obra de Pere Compte i té una mitjacanya de ceràmica florentina que s'atribuïx a Lucca della Robbia. L'interior de l'església va ser renovat en el s. XVII dins del gust barroc.

Té el monestir, adossat al mur i enfront del riu, una sèrie d'habitatges restaurats que eren els habitatges dels treballadors que exercien els diferents oficis per al monestir. També eren utilitzades per a allotjar de manera provisional als familiars de les monges en les seues visites al convent.

L'accés a l'església es realitza des de la plaça que hi ha situada darrere d'aquests habitatges.

És un interessant museu que conté obres de Ribera, Ribalta, Velázquez, Goya, Massimo Stanzione, Lucca Giordano, Van Goyen, Van Dyck, Alonso Cano, Murillo, El Greco i gran quantitat de quadros gòtics i renaixentistes.

Una intervenció acabada l'any 2006 va ampliar la zona expositiva.

En una reforma es van col·locar les restes del palau de l'Ambaixador Vic, recomponent el seu pati renaixentista (a la foto). Aquestes restes estaven depositades en l'antic convent del Carmen i en el propi edifici del Museu de Belles arts.

Jerónimo Vic havia sigut ambaixador de Fernando el Catòlic i de Carles I davant la Santa Seu. Va arribar a Roma en 1507, això li va posar en contacte amb el nou estil renaixentista.

Aquest palau havia sigut derrocat en 1859, però l'Acadèmia de Belles arts de Sant Carles va quedar a cura dels elements que s'havien salvat, amb ells es va poder reconstruir el pati a principis de l'any 2007.

Els Jardins del Reial, també dits de Vivers, tenen uns 200.000 m. quadrats. Ací estava situat antigament el Palau Reial de València. Aquests jardins estan tancats, en part, amb el material d'obra i reixats que en el seu moment voltaven la Glorieta. Es van traslladar ací l'any 1926.

En el costat del Museu de Belles Arts, se situa un xicotet jardí en què els principals elements són els cítrics i l'aigua. Va ser fet en 1952. Recorda els xicotets jardins i patis privats valencians. S'accedix a través de l'antiga portada de la Col·legiata de Sant Bartomeu (en la imatge).

El Palau Reial de València va ser destruït pels defensors de la ciutat, davant l'atac de les tropes franceses, a principis del segle XIX. Es tractava que no ho ocupara el mariscal Suchet i que des d'allí atacara la ciutat de València.

Les dues xicotetes muntanyes que hi ha al costat del reixat del carrer General Elío, estan formades pels enderrocs de l'antic Palau Reial.

Va ser a partir de 1874 quan aquest lloc es va començar a configurar com a jardí públic, en renunciar la Corona a la seua propietat. L'any 1887 passen a dependre de la Diputació i l'any 1903 són cedits a l'Ajuntament, que l'utilitzarà al principi com a viver de plantes; per això també rep el nom de Jardins dels Vivers. És l'any 1912 quan adquireix l'aspecte de parc municipal per a passatemps dels ciutadans. En 1916 l'Ajuntament adquireix els terrenys i en 1919 hi ha un projecte d'ampliació. 

© 2024 | EverythingValencia. Diseño web: Xinxeta
Address
Los Olivos Lima - Peru
Phone
51 000-0000
Mail
info@localhost.xyz
Horary
Mon - Sat 9am to 8pm