Este convent té molta importància històrica ja que va ser fundat en 1444 per María de Castella, consort d'Alfons el Magnànim i regent durant la llarga absència d'este, i que seria soterrada en el claustre.
En la construcció del monestir van intervindre els mestres Francesc Baldomar i Francesc Martí Biulaygua. La portada de l'església, a la que s'accedix per un pati, és obra de Pere Compte i té una mitjacanya de ceràmica florentina que s'atribuïx a Lucca della Robbia. L'interior de l'església va ser renovat en el s. XVII dins del gust barroc.