Tot el perímetre, del jardí i del palauet, s'haja rodejat d'un mur.
L'avinguda Regne de València separa el barri de Russafa del barri de l'Eixample. L'avinguda va ser anomenada anteriorment de Victòria Eugenia, del 14 d'Abril, de José Antonio i de l'Antic Regne de València.
A la dreta es pot veure l'edifici de l'Escola d'Artesans, de 1868.
L'any 1941 els Jardins de Monforte van a ser restaurats per Javier de Winthuyssen.
1000e CIUTAT DE LES ARTS Y LES CIÈNCIES. Museu de la Ciència
- Ciutat de les Arts i les Ciencies
- Vist: 491
En el costat sud del museu destaquen dues grans escales. Les van haver d'afegir-hi després de la construcció del museu per a complir la normativa contra incendis.
Quan el Jardí del Túria estigui totalment acabat tindrà més de 2.000.000 de m. quadrats.
111c BARRI DE LA SEU. Plaça de Décimo Junio Bruto. Edifici Punt de Ganxo (1906)
- Barri de la Seu
- Vist: 541
Este edifici és obra de l'arquitecte Manuel Perís Ferrando, que és autor també d'altres edificis modernistes en l'eixample de València. El nom inicial d'esta construcció va ser Casa Sancho, però s'hi va posar el de Punt de Ganxo per la decoració de la fatxada.
Esta plaça es va anomenar anteriorment de les Panses.
Ací va tindre lloc el succés del pobre Palleter, anomenat així perquè venia articles de palla. El 23 de maig de 1808 li va declarar la guerra a Napoleó, no sabent-se ja res més d'ell.
La catedral de València va ser iniciada en el segle XIII, sent el mestre d'obres Arnau Vidal. L'escassa diferència d'altura entre la nau central i les laterals va fer que no necessitara arcbotants per a contrarestar l'empenyiment de la volta, resultant una miqueta rabassuda, al contrari que la majoria de les construccions gòtiques, que tendeixen cap a l'alt.
La porta dels Apòstols (a la foto), és ja del segle XIV i va ser realitzada per Nicolás d'Ancona en un estil de clara influència francesa.
Davant aquesta porta es reuneix tots els dijous el Tribunal de les Aigües, un jurat de regs encarregat de solucionar els conflictes que puguen sorgir entre els agricultors de la Comunitat de Regants de l'horta de València.
En 1854 es trasllada la Casa de la Ciutat, des del jardí de la Generalitat, fins a l'actual emplaçament a la plaça de l'Ajuntament. L'edifici que l'acull és l'antiga Casa d'Ensenyança (S. XVIII)
En 1906 s'inicien unes importants reformes que no acabarien fins a finals dels anys 30 del segle XX, destacant la nova fatxada amb la torre del rellotge de 50 m d'altura, de Carlos Carbonell i Francisco Mora. En l'interior destaquen l'escala de marbre, el saló de festes, el saló pompeià i la sala de la ximenera (despatx de l'alcalde)
A partir de 1283 els reis de la Corona d'Aragó ja no van poder imposar nous impostos sense l'aprovació de les Corts Valencianes.
A la foto apareix l'escultura de Sant Lluís Beltrán.
Abans de col·locar-se les dues estàtues actuals, el pont comptava amb uns casalicis amb les escultures dels moros d'Alzira, convertits al cristianisme i després martiritzats, Sant Bernat (Ahmet) i les seues germanes Gràcia (Zaida) i María (Zoraida). Amb la Guerra de la Independència, i més tard la Carlina, les estàtues van ser destruïdes.
L'aigua del llac brolla des del Molí del Sol, que en el futur es convertirà en un museu sobre el riu Túria.
Este parc, malgrat els pocs anys que té, té un deficient manteniment (pedres dels murs que cauen i no es reparen, aigua de l'estany bruta, etc.).