En 1932 va realitzar un projecte de reforma Javier Goerlich. Es va ampliar l'Albereda fins al pont d'Aragó i es va produir la conversió en zona de vianants del pont de la Mar.
En 1932 va realitzar un projecte de reforma Javier Goerlich. Es va ampliar l'Albereda fins al pont d'Aragó i es va produir la conversió en zona de vianants del pont de la Mar.
L'any 1970 aquests jardins passen a ser propietat municipal i s'amplien cap a l'oest.
Esta església, encara que es va fundar en el segle XIII, el que conserva del gòtic original pertany als segles XIV-XV, quan es va reedificar.
Este carrer rep este nom perquè al final, afrontant també amb la plaça del Poeta Llorente i el carrer del Pintor López, es trobava el convent de Trinitaris. Este convent va desaparéixer en l'últim terç del segle XIX per la desamortització. En el seu lloc es va construir una illa de cases.
En esta plaça es troben el palau (antic monestir) i l'església dits del Tremp.
Encara que els terrenys sobre els quals s'assenta pertanyien, ja des de principis del segle XIV, a l'Orde de Montesa, va continuar conservant el nom del Tremp. Efectivament en 1317 l'Orde de Montesa va heretar el monestir i l'església, al ser dissolta l'Orde Del Tremp.
El palau de la Baylia és l'actual seu de la Diputació de València. El pati és del poc que queda del segle XVI, després de la reforma del segle XIX, però l'escala és neogòtica.
Estes torres i les de Serrans són les restes de les muralles de València, derrocades l'any 1865 per iniciativa del governador civil de llavors, Cirilo Amorós. El seu derrocament va servir, entre altres coses, per a emprar als nombrosos despedits de la indústria de la seda.
Este carrer és dels més importants del barri del Carme. Hi ha nombrosos restaurants i cafeteries.
En este carrer es va instal·lar la primera fàbrica de xocolate de València l'any 1760.
Esta avinguda separa el districte de Benicalap del districte de Campanar. El nom de Campanar es creu que deriva de camp, ja que quan va donar estes terres Jaume I, en el segle XIII, no hi havia cap campanar en el lloc.
Era una porta d'accés al barri de la Moreria de València que es va obrir en l'antiga muralla musulmà l'any 1400.
Els musulmans que s'havien quedat després de la conquista de València es van establir extramurs de la muralla que ells mateixos havien construït. Després, en 1356, es va construir una altra muralla (la cristiana) que va incloure la Moreria en el recinte de la ciutat. No es va derrocar l'antiga muralla musulmana, comptant així la ciutat amb dos cércols defensius. A poc a poc va anar derrocant-se, encara que en el segle XVIII encara quedaven nombroses restes de la muralla musulmana.
En este carrer es trobava l'Hospital de Sacerdots Pobres, el fi del qual era donar assistència als sacerdots pobres de la ciutat; es configura al voltant d'un claustre porticat amb panells ceràmics, on es distribuïxen les habitacions. L'any de la fundació pareix que va ser el de 1356.
En una de les habitacions va morir Sant Lluís Beltrán l'any 1581.
L'any 2003, després d'una reforma, va recuperar la funció residencial, servint ara de centre per a persones majors.