A partir de 1283 els reis de la Corona d'Aragó ja no van poder imposar nous impostos sense l'aprovació de les Corts Valencianes.
L'any 1970 aquests jardins passen a ser propietat municipal i s'amplien cap a l'oest.
El jardí tenia quatre fonts en els cantons, de les quals hui només queda la de Neptú. La riuada del Turia de l'any 1957 es va portar les altres tres.
El banc de pedra amb respatler de ferro que la rodeja va ser col·locat l'any 1901.
Era la casa de José Benlliure Gil i la seua família. Interessant per ser una mostra d'una típica casa burgesa valenciana de fins del segle XIX, amb el seu xicotet jardí i l'estudi al fons.
Este carrer es troba en un dels punts més elevats de la ciutat. En ella es trobava l'antiga casa del Cid, a l'altura dels números 29 i 31 del carrer. La casa del Cid va ser derrocada en 1855.
Aquesta casa del Cid es va convertir en teatre de 1761 a 1832, any en què es van iniciar les funcions teatrals en el nou teatre Principal. Era el teatre Balda.
La construcció d'esta església s'inicia en el segle XIII sobre el solar d'una antiga mesquita i en la segona mitat del segle XIV es va ampliar. Antigament es va dir església de Sant Jordi. D'estes èpoques només queda el campanar d'estil romànic, molt arcaic per a l'època (S. XIII) i que va ser restaurat durant els anys 2000-2005.
En el segle XV es construïx una nova església, que serà més tard decorada en estil barroc en l'interior (S. XVII) i en el segle XIX una altra reforma hi dóna l'aspecte actual.
L'església va ser seu de la Confraria de Ballesters de València.
En 1444, davant els escàndols, perquè el monestir trinitari s'havia convertit en un bordell, els monjos van ser desallotjats i el convent ocupat per monges clarisses.
En 1983 va ser declarat Conjunt Històric Artístic Nacional.
Este parc va ser inaugurat en l'any 2000 i té una superfície de al voltant de 32.500 m2.
El parc està gestionat per l'Organisme Autònom Municipal Parcs i Jardins Singulars i l'Escola Municipal de Jardineria i Paisatge.
Este edifici es va construir sobre les ruïnes de l'antic alcàsser musulmà a principis del segle XIV.
Els arbres més freqüents en el tram VIII són aligustres, xops, arbres de llana i aurons.
En la zona més pròxima al pont de l'Exposició existeix un camp de futbol.
En total el Jardí del Túria té uns 9 km. de llarg, però alguns trams tenen un deficient manteniment.
A partir de 1946 el museu es trasllada a la seu actual en S. Pius V i, fins a 1983, les dependències són ocupades només per l'Escola de Belles Arts de Sant Carles i l'Escola d'Arts i Oficis.
El carrer del Palau part de la portada romànica de la catedral. Esta portada del romànic tardà té relació amb la Portada dels Fillols (Portada dels Fillols) de la Seu Vella de Lleida.
El primitiu campanar de la catedral es trobava prop d'esta porta, una vegada passat l'arc del carrer de la Barcella.