Edifici iniciat en 1758 que va passar de ser duana a ser fàbrica de tabacs en 1828. Va ser realitzat per Felipe Rubio, Antonio Gilabert i Tomás Miner. En 1895 va patir un terrible incendi. En 1914 es van iniciar les obres de reforma per a transformar-lo en Palau de Justícia, la qual cosa va ocórrer en 1922.

Les escultures de Carles III, la Justícia i la Prudència, de l'alt de la portada, són obres d'Ignacio Vergara.

El palau de Benicarló és la seu actual de les Corts Valencianes. Les obres van ser iniciades en el segle XV per Francesc Martínez Biulaigua, que va morir prompte. El van succeir diversos mestres, entre ells Pere Compte que va realitzar l'escala del pati interior.

Este palau era la residència dels Borja a València, però en 1870 va passar a ser propietat del comte de Benicarló. Durant la Guerra Civil va ser seu del Govern Republicà i després de la Guerra Civil va ser residència oficial de Franco durant les seues visites a València. A partir de 1973 va ser seu del Moviment Nacional i en 1982 seu del primer govern autònom valencià. Actualment és seu de les Corts Valencianes.

L'Hospital Provincial va ser fundat l'any 1512, per una ordre de Ferran el Catòlic per la qual es refonien tots els hospitals de l'època que hi havia a València, en un a soles.

De l'antic hospital, que va ser destruït per un incendi en 1545, queda una portada aïllada (en la imatge). L'edifici actual data de 1546 i és obra de Gaspar Gregori, que també va construir la galeria d'arcades de la catedral que dona a la plaça de la Verge. L'hospital va ser realitzat en estil ja plenament renaixentista.

En 1960 es va construir el nou Hospital General en l'avinguda del Cid. Hui dia, l'edifici de Gaspar Gregori està destinat a biblioteca pública.

La xarxa actual del metre de València és hereva de l'antiga xarxa de ferrocarrils de via estreta de València, coneguda popularment com el "Trenet". Aquests trens unien la capital amb algunes poblacions pròximes.

Amb la inauguració de les línies subterrànies 1 i 2, a l'octubre de 1988, València es va convertir en la tercera ciutat espanyola a posar en marxa un servici de metro.

Este edifici té tres auditoris: un amb cabuda per a 1.462 persones, un altre mitjà on caben 468 i un altre xicotet amb un aforament de 250.

A part dels tres auditoris, que es poden intercomunicar en cas de necessitat, disposa d'altres sales multiusos.

A mitjan segle XIX va ser un carrer on vivia la pròspera burgesia valenciana i des de llavors no s'ha modificat la seua arquitectura, mantenint-se intacta tota ella.

En este carrer va nàixer Antonio Aparisi i Guijarro en 1815. Este advocat del Partit Tradicionalista va atacar en els seus escrits el liberalisme i la democràcia, i sobretot el krausisme.

© 2024 | EverythingValencia. Diseño web: Xinxeta
Address
Los Olivos Lima - Peru
Phone
51 000-0000
Mail
info@localhost.xyz
Horary
Mon - Sat 9am to 8pm