Entre la decoració destaquen els dracs a manera de mènsula i la locomotora de front en la fatxada principal, situada en el xamfrà. La locomotora té l'estrela de la Companyia de Ferrocarrils del Nord.
L'edifici té un pati principal amb una estàtua del filòsof valencià Lluís Vives en el centre.
En 1844 s'inicia la construcció del pòrtic de columnes toscanes del pati principal, mentre que la segona planta de columnes, de tipus jonico-romà, seria realitzada en 1931 per Javier Goerlich.
Per a commemorar el 500 aniversari de la seua fundació es realitza una altra reforma (1997-1999), amb la finalitat d'adaptar l'edifici a les seues noves funcions de centre cultural. En aquesta reforma, les addicions modernes es lleven i es posen en valor els elements històrics. Els vestigis arqueològics de l'era musulmana, que ja eren coneguts, es van deixar veure a través d'una placa de metacrilat en el sòl, a l'entrada del carrer de la Universitat.
El jardí tenia quatre fonts en els cantons, de les quals hui només queda la de Neptú. La riuada del Turia de l'any 1957 es va portar les altres tres.
El banc de pedra amb respatler de ferro que la rodeja va ser col·locat l'any 1901.
Després de la conquesta de València per Jaume I, els jardins de Ruzafa es van convertir en terres de labor amb alqueries ocupades pels conqueridors. L'exèrcit de Jaume I es va instal·lar en Ruzafa per a dirigir des d'ací el setge i la conquesta de València. Ací també se signaria la rendició de la València musulmana, el 28 de setembre de 1238.
Des de 1811 i fins a 1877, Russafa va ser un poble independent de València.
Este carrer és dels més importants del barri del Carme. Hi ha nombrosos restaurants i cafeteries.
En este carrer es va instal·lar la primera fàbrica de xocolate de València l'any 1760.
Des de 1987, aquest jardí botànic s'ha recuperat com a centre investigador i docent de la Universitat de València. Està adscrit directament al Rectorat.
En l'actualitat es treballa en la preservació del jardí històric i en la seua continuïtat com a centre d'estudi, cerca, desenvolupament i divulgació de la botànica. El Jardí Botànic de València disposa de biblioteca, herbari i banc de germoplasma (llavors i espores).
De 1903 a 1918 es construïx la reixa que separava els carrers del Grau i el Cabanyal del recinte portuari, els Coberts i l'Escala Real.
En el segle XX el port continua creixent en direcció sud i est i elimina la platja de Natzaret.
L'alqueria de Barrinto és del segle XIV, però l'aspecte actual exterior l'aconseguix en el XV.
Al llarg de la seua història ha sigut Acadèmia Militar de Cadets (1819-1826), Casa de Beneficiencia, magatzem de provisions de l'exèrcit i Hospital Militar (durant la Guerra Civil). Des de 1946 és Museu de Belles Arts.