En aquesta plaça es troben els jardins de Parcent. La plaça ocupa l'espai on abans estava el palau de Parcent, del qual veiem en la imatge l'antiga portada, que serveix ara d'entrada als jardins.
El jardí compta amb quatre fonts circulars, una en cada cantonada, amb escultures femenines.
Aquesta plaça està dedicada a Juan Lorenzo de Vilarrasa, governador del Regne de València al nord de Xixona a partir de 1528. En el seu càrrec Vilarrasa va auxiliar als virreis en el manteniment de l'ordre públic.
En este carrer es conserven uns quants palaus d'origen gòtic, entre ells el dels Eixarchs que dóna nom al carrer.
D'origen gòtic, serà en els segles XVI i XVII quan adquirisca l'aspecte actual. Patirà diversos incendis al llarg de la història, el primer en 1311. En 1592, patix un altre incendi i l'últim en 1936.
A mitat del segle XVII Diego Martínez Ponce d'Urrana construïx la Capella de la Comunió, que decorarà amb frescos José Vergara entre els anys 1779-1784.
La part de la capçalera de l'església dóna a la plaça del Mercat. Està part es va tractar com una fatxada més i es va construir de 1700 a 1713. Disposa d'una terrassa davall de la qual se situaven les anomenadas Covetes de Sant Joan, que són uns semisoterranis on se situaven xicotets comerços i que actualment estan tapiats.
Esta Mare de Déu del Rosari, en la fatxada de l'església que dóna a la plaça del Mercat, va ser realitzada per l'italià Jacobo Bertessi de Cremona l'any 1702.
L'interior és d'una desbordant barroc, amb estàtues de Jacobo Bertessi i la volta, pintada per l'artista Antonio Colomí per a tindre llista el dia de Sant Joan de 1701. Luis López, fill de del pintor Vicente López, va realitzar una restauració dels frescos en 1861.
El retaule major és el de la desapareguda església de l'Assumpció de Betolaza (Álava), que va ser portat a l'església dels Sants Joans l'any 1969."
La plaça del Mercat està situada en l'antic raval de la Boatella. Jaume I va atorgar privilegi en 1261 perquè ací s'instal·lara un mercat permanent.
La plaça va servir per a organitzar justes i espectacles com els que va fer Alfons el Magnànim. També va ser el lloc dels ajusticiaments des de principis del segle XV (ací se situava la forca) y va servir de 1400 a 1859 per a celebrar corregudes de bous.
La foto ens mostra el lloc de la plaça del Mercat on comença el carrer Palafox.
En 1840 es van derrocar els convents de les Magdalenes i la Mercé. En el solar del convent de les Magdalenes es va alçar el Mercat Nou, un edifici obert construït en fusta i ferro. En este mateix lloc es construiria després el Mercat Central.
La plaça la van a convertir en zona de vianants l'any 2022.
En este carrer es troba el Centre Cultural 9 d'Octubre, situat en un edifici que ocupava antigament un comerç anomenat El Siglo Valenciano.
Este carrer s'anomena així perquè ací es va produir el trenc (trench ve del verb trencar) de les antigues muralles musulmanes, per a poder comunicar amb el mercat, que es trobava en l'exterior.
Va ser el primer carrer a pavimentar-se de tot València, l'any 1766. Els carrers eren normalment de terra, a excepció de la dels Escalons de la Llotja.