En esta imagen se pueden ver las instalaciones del convento de Santo Domingo, que guarda el mejor gótico de la ciudad de Valencia, con un claustro del siglo XIV y el Aula Capitular. Por ser actualmente instalaciones militares es difícil su acceso. De fines del siglo XVI es la fachada-retablo de la iglesia que da a la plaza. El campanario es del siglo XVII.
El edificio conventual, a la derecha, es de fines del siglo XVIII y actualmente es la sede de la Capitanía General de la III Región Militar.
El claustre del Convent de Santo Domingo és de planta quadrada (34 m. de costat) i té sis arcs ogivals (apuntats) per cada costat, menys el costat nord que té cinc. Les voltes són de creueria amb plementos de rajola. Només en la seua part est els arcs tenen traceries.
El segon pis és ja del segle XVII.
Aquesta sala, anomenada des d'antic "el saló de les palmeres", posseeix quatre columnes altes i primes. A ella s'accedeix per una portada apuntada flanquejada per dos finestrals apuntats. Té 12 metres per cada costat i la llum li entra a través de cinc finestrals allargats. El conjunt està envoltat d'una bancada de pedra que va ser reconstruïda en els anys 50 del segle XX.
En ella es reunia l'antiga comunitat religiosa per a la presa de decisions o actes d'especial rellevància com la presa d'hàbits.
En el sepulcre adossat al mur descansen les restes de l'II i III senyor de Bétera (Ramón Boil, pare i fill). El primer (Ramón Boil Dies) va ser anomenat "El Governador Vell".
Esta plaça va ser oberta en 1970, en derrocar el Palau dels Comtes de Faura. El palau era d'estil gòtic. En ella va estar el Rastre de València de 1960 a 1994, quan es va traslladar al costat del camp de futbol de Mestalla a causa de la restauració de la plaça.
La plaça tenia un mercat de llocs de fusta que en el moment de la seua restauració ja estaven molt deteriorats i amb pocs d'ells dedicats a la venda.
Davall la plaça es troben els fonaments del Circ Romà de València.
En esta plaça va estar situat durant els anys 60-70 del segle XX, en el lloc que ara ocupa l'edifici de CC.OO., un col·legi especial d'atenció a xiquets sords.
En este carrer va nàixer el músic José Iturbi.
Ací també va estar situat el cine Xerea, que en els anys 70 del segle XX es va convertir en una referència per a tots els amants del cinema.
A mitjan segle XIX va ser un carrer on vivia la pròspera burgesia valenciana i des de llavors no s'ha modificat la seua arquitectura, mantenint-se intacta tota ella.
En este carrer va nàixer Antonio Aparisi i Guijarro en 1815. Este advocat del Partit Tradicionalista va atacar en els seus escrits el liberalisme i la democràcia, i sobretot el krausisme.
El carrer rep el nom de quan ací es jugava a pilota en l'època medieval, ja que en ella es trobava un dels trinquets preferits pels nobles. Anteriorment es va anomenar de Sant Joan de l'Hospital.
El carrer unix la plaça de Nàpols i Sicília amb la de Sant Vicent Ferrer.
En este carrer es trobava l'Hospital de Sacerdots Pobres, el fi del qual era donar assistència als sacerdots pobres de la ciutat; es configura al voltant d'un claustre porticat amb panells ceràmics, on es distribuïxen les habitacions. L'any de la fundació pareix que va ser el de 1356.
En una de les habitacions va morir Sant Lluís Beltrán l'any 1581.
L'any 2003, després d'una reforma, va recuperar la funció residencial, servint ara de centre per a persones majors.
L'església del Miracle, d'origen medieval, és en els segles XVII-XVIII quan adquirix la configuració actual. A l'església s'accedix per la senzilla portada de la imatge, en la que destaca una Mare de Déu d'estil gòtic francés, còpia d'un original que es conserva en el Museu de la Catedral.
Es va acabar en 1261 i és l'església més antiga de València que es conserva. Des de 1987 pertany a l'Opus Dei.
Els Cavallers de Sant Joan de l'Hospital de Jerusalem van participar en la conquista de València amb Jaume I, que va donar els terrenys a l'Orde en 1238 perquè construïra la seua església.