La portada nord dóna al pati i és del segle XIII, d'estil romànic. En la clau de l'arc podem veure l'escut de l'orde, que era una senzilla creu blanca sobre fons roig. Sobre esta porta es va construir més tard un arc apuntat amb un òcul en què apareix la creu de Malta, ja que esta orde militar i hospitalària s'anomenava en realitat de Sant Joan de Jerusalem, Rodes i Malta.
A l'església s'entra actualment per una porta lateral situada al fons del pati. Al fons del pati està també el museu, on es poden veure els objectes trobats en les excavacions del recinte.
L'església és del segle XIII d'estil gòtic propi de la regió francesa de Llenguadoc, amb una sola nau i capelles situades entre contraforts. El primer arc descansa sobre columnes de color rosat i capitells, de clar origen musulmà. Va ser declarada Monumento Nacional en 1943 gràcies a la intervenció d'Elías Tormo.
Des de 1987 l'església va ser restaurada tornant-la al seu gòtic primitiu. Tota la decoració barroca que tenia va ser llevada, quedant només la capella de Santa Bárbara amb els seus esgrafiats de finals del segle XVII.
Les pintures de les capelles, aparegudes després de la restauració de l'església, són del segle XIII. L'església estava coberta amb calç a l'interior des del segle XIV, això ha fet que les pintures es conserven molt bé.
A este carrer el nom li ve pels mestres de l'Orde Militar de Montesa. A ella dóna la part posterior del Palau del Tremp, que no va canviar de nom però, que en realitat pertanyia des de principis del segle XIV a l'Orde de Montesa, en dissoldre's l'Orde del Tremp.
Este carrer rep este nom perquè al final, afrontant també amb la plaça del Poeta Llorente i el carrer del Pintor López, es trobava el convent de Trinitaris. Este convent va desaparéixer en l'últim terç del segle XIX per la desamortització. En el seu lloc es va construir una illa de cases.
Este carrer s'anomena així per estar situat ací el Palau Arquebisbal. En un altre temps es va anomenar, entre altres noms, Baixada del Bisbe, pel xicotet pendent que hi ha fins a la plaça de Nàpols i Sicília.
A esquerra pot veure's el Palau de l'Almirall, del segle XV, encara que la fatxada és ja del XVIII. Este palau posseïx interessants teginats gòtics en el vestíbul i en la Sala dels Escuts. També té un teginat renaixentista (en l'entresòl) i un altre barroc (en la Sala de la Ximenera). Actualment és seu de la Conselleria d'Economia i Hisenda.
El palau es diu així perquè un dels seus propietaris va ser el marqués de Guadalest, que va ser Almirall d'Aragó (com una espècie de ministre de marina de la Corona d'Aragó).
A pesar de la decoració, els banys no són d'època musulmana. Es tracta d'una concessió que el rei Jaume II li va fer a Pere de Vilarasa perquè construïra uns banys a l'estil àrab i un forn. Els banys sempre es construïen al costat d'un forn per a aprofitar-ne la calor.
Estos banys van ser utilitzats fins al segle XX i posseïxen un vestíbul d'entrada, una sala freda, una sala temperada i una sala calenta. El quart de la foto és adjacent a la sala freda i disposava d'utensilis per al bany i latrines.
En la sala calenta hi ha una obertura que permetia prendre aigua en ebullició. L'aire calent produït per la caldera es distribuïa per davall del pis per una cambra de poca altura davall el pis de la sala. Com estava el pis molt calent la gent abocava poals d'aigua contínuament i açò generava vapor. Ací passaven només uns minuts. Després tornaven a la sala tèbia.
En el segle XIX es van restaurar posant-li una decoració neo-árabe. Van tancar en 1959.
En els anys 1961-1963 es restauren i s'elimina la decoració neo-árabe del segle XIX. A partir de 1963 s'instal·la un gimnàs de boxa. En 1985 la Generaltitat Valenciana adquirix l'edifici i en 1999 es du a terme el projecte de rehabilitació. En l'any 2005 s'obrin al públic per a visites.
En la foto apareix la sala tèbia, on la gent passava la major part del temps.
La sala tèbia és la de majors dimensions i está dividida en tres parts separades per dues columnes, amb una cúpula octogonal sobre trompes amb lluernes estavellades en la part central.