Al final d'aquest carrer se situava la porta de la Xerea de la muralla musulmana del segle XII. Este carrer té unes quantes cases senyorials dels segles XIX i XX.
Al final d'aquest carrer se situava la porta de la Xerea de la muralla musulmana del segle XII. Este carrer té unes quantes cases senyorials dels segles XIX i XX.
La monumental portada del segle XVIII va ser efectuada per Ignacio Vergara, seguint els dibuixos de Hipólito Rovira. Dalt presidix la portada la Mare de Déu del Rosari, obra de Francisco Molinelli, i baix destaquen els dos atlants abocant aigua, un a cada costat de la portada, clara al·lusió al marquesat de Dos Aigües. És una recarregada portada d'estil rococó. En esta època tota la fatxada del palau estava recoberta amb frescos de Hipólto Rovira.
Són destacables les cúpules, recobertes de ceràmica en l'interior. La més més gran és redona (situada on s'encreuen els dos carrers principals) i la de la pescateria és ovalada.
El terreny del jardí havia estat ocupat antigament per l'hort del convent del Carmen.
L'origen del barri va ser un grup d'alqueries de l'època musulmana. El nucli antic de Campanar està format per la plaça de l'Església i els carrers adjacents. Va ser municipi independent des de 1836 fins a l'annexió a València en 1897. Actualment està rodejat per vies ràpides i edificis alts.
L'església és de 1507, sent renovada en el barroc. El campanar és del segle XVIII.
Les portes de la muralla de València es tancaven al toc de les ànimes (de 20 a 21 hores), només la Porta del Real romania oberta a la nit fins a les 23 hores. El que arribava més tard d'aqueixa hora havia de dormir en el Pla del Real a la "Lluna de València".
Als jardins s'accedeix d'una banda del palauet; en comptes de fer-ho per dins del mateix palauet, com es feia anteriorment.
De l'antiga estació d'horticultura queden el tancament que dona a l'avinguda de Burjassot i l'edifici d'investigació, hui convertit en seu del Patronat de la Universitat Popular.
Després de la conquesta de València per Jaume I, els jardins de Ruzafa es van convertir en terres de labor amb alqueries ocupades pels conqueridors. L'exèrcit de Jaume I es va instal·lar en Ruzafa per a dirigir des d'ací el setge i la conquesta de València. Ací també se signaria la rendició de la València musulmana, el 28 de setembre de 1238.
Des de 1811 i fins a 1877, Russafa va ser un poble independent de València.
L'edifici de davant és la seu de la Confederació Empresarial Valenciana. Era l'antic palau del Baró d'Ariza (1887).
L'Albereda era l'antic accés, des de la mar, al palau Real de València.
El jardí posseïx una gran diversitat d'arbres: ciprers, tarongers, lledoners, tipuanas, llorers, falsos plàtans, etc.