En esta avinguda, plantada de palmeres en tota la longitud, es troba la col·legiata de Sant Bartomeu (1962), on destaca el mural ceràmic del pintor Andres Cillero, que va ser considerat massa modern en la seua època i va tindre polèmica. Esta església estava antigament en el barri del Carme, on únicament es conserva la torre.
El carrer està dedicat al rei visigot que va deixar l'arrianisme l'any 598 per a convertir-se al catolicisme.
En este punt, al costat de l'edifici del Gremi de Fusters, el carrer s'estretix per a desembocar en el carrer de Balmes.
La portada és obra de dos col·laboradors de Pérez Castiel i data de finals del segle XVII.
Russafa, en la part més antiga, té un nucli de carrers irregulars. Açò és testimoni del traçat del seu pasat islàmic.
Un dels seus habitants més coneguts va ser el poeta Al-Russafí, que va morir a Granada l'any 1177. Les dues biblioteques públiques de Ruzafa porten el seu nom.
Els que hui són grans ficus es van plantar a mitjan segle XIX. En la reforma de 1926 La Glorieta queda configurada com està actualment i la reixa de ferro que la rodejava és traslladada, emprant-se per a tancar els Jardins del Reial com veiem hui dia.
En l'edifici de l'esquerra es trobava en els anys 70 del segle XX un club de jazz cridat Tres Tristos Tigres."
Este parc va ser inaugurat en l'any 2000 i té una superfície de al voltant de 32.500 m2.
El parc està gestionat per l'Organisme Autònom Municipal Parcs i Jardins Singulars i l'Escola Municipal de Jardineria i Paisatge.
Els murs del mercat estan recoberts per abundant ceràmica procedent de la fàbrica La Ceramo de Benicalap.
La cúpula de la pescateria té una penell amb forma de peix espasa (en la imatge), mentres que en la cúpula major hi ha una penell amb forma de cotorra.
El Parque del Oeste, situado en la Avenida del Cid, se construyó en terrenos del antiguo Cuartel del Ejército del Aire, inaugurándose en 1995.
L'antic monestir jerònim de San Miguel dels Reis va ser fundat l'any 1546 pels ducs de Calàbria: Ferran d'Aragó i Germana de Foix. El monestir havia de servir també de panteó familiar.
Va ser projectat, en estil plenament renaixentista, per Alonso de *Covarrubias i Juan de Vidaña. Es va construir sobre altre monestir cistercenc més antic. L'església d'aquest monestir és ja del segle XVII i té una magnífica façana-retaule.
El monestir va patir destrosses durant la invasió napoleònica, quan es va convertir en caserna d'artilleria. Després va ser comprat per un propietari que el va voler demolir l'any 1843. Al final el govern va acudir al rescat de l'edifici.
Després de la desamortització va passar a l'Estat que, des de 1859, el va utilitzar com a presidi. En 1966 es converteix en traster de l'Ajuntament i la Diputació. L'antic monestir és actualment seu de la Biblioteca Valenciana des de l'any 2000. La Biblioteca Valenciana es va formar a partir del llegat de Nicolau Primitiu i altres donacions. Posseeix exemplars rars, incunables, edicions i documents des del segle XVI.
Esta "ciutat" va ser projectada per l'arquitecte valencià Santiago Calatrava Valls, encara que també va participar l'arquitecte hispà-mexicà Félix Candela; aquest últim va treballar en l'Oceanogràfic. Les obres es van iniciar a la fi de 1994.
La Ciutat de les Arts i les Ciències s'assentisca sobre el vell llit del riu Túria, convertit actualment en jardí en desviar-se el curs del riu.