Construïdes a la fi del segle XIV pel mestre Pere Balaguer, s'inspiren a la porta del monestir de Poblet (Tarragona), encara que aquestes de València són més monumentals. Tenen una altura de 33 m. ...
Esta plaça està dedicada als Furs de València, promulgats en 1261 per Jaume I. Va ser la legislació del territori valencià fins a 1707, quan el rei Felip V de Borbó els va derogar amb els Decrets de Nova ...
El convent correspon als esquemes de l'orde dels carmelites descalços fixats per Santa Teresa. L'interior va ser intervingut en el segle XVIII.
Este convent va ser comprat per a fer un hotel de luxe ...
Ací es trobava la porta de la muralla anomenada del Portal Nou, que eren unes torres idèntiques a les de Quart però més xicotetes. Per ací va entrar l'exèrcit napoleònic al comandament del mariscal Suchet ...
El carrer s'anomena així per un convent de franciscans que hi havia i que es deia Corona de Crist. El convent estava situat on hui dia es troba el Centre Cultural de la Beneficiencia. ...
Esta plaça s'anomenaba antigament del Portal de Quart.
L'església és l'única cosa que queda original de l'antic convent de Santa Úrsula, fundat en 1605. El convent va ser totalment alçat de nou l'any ...
Darrere d'esta deteriorada plaça es pot veure, en un solar, un tros de la muralla musulmana de València integrada en les vivendes.
Ací va estar la famosa 'Posada de l'Ángel', de la que es tenen notícies ...
Este carrer s'anomena així per la Sra. de Jordà que segons pareix tenia un comerç en el carrer.
Les vivendes de la imatge van ser dissenyades per Carlos Spain en 1850. Eren d'ús residencial i agrícola, ...
Este carrer corre paral·lel al de la Pau, encara que té un traçat més sinuós al ser més antic. S'anomena així perquè portava a la porta del Mar de la muralla del segle XIV. ...
L'edifici de l'esquerra és el palau dels Marquesos de Malferit, també anomenat palau dels Comtes de Brizuela. És del segle XV, encara que l'aspecte actual es deu a les reformes dels segles XVIII i XIX. ...
Esta plaça fa referència a un miracle de Sant Vicent Ferrer i el seu nom abans era el d'un carrer. La plaça es va obrir amb el derrocament d'unes cases a finals del segle XX.
Es conta que estant Sant ...
Esta plaça s'anomena així perquè ací van residir durant un temps els Crespi de Valldaura, família de nobles que va acompanyar Jaume I en la conquista de València.
En aquesta plaça es troba el Col·legi ...
La part més nova del palau de la Generalitat és la torrassa que dóna a la plaça de Manises. Construït entre 1942-1951, no desentona amb la resta de l'edifici, de construcció molt més antiga. ...
A l'esquerra, davant de la columna amb l'estàtua de Francisco Pizarro i al costat del palau de la Bailia, es troba el palau del Marqués de la Scala. Els marquesos de la Scala (nom assumit pel matrimoni ...
Encara que les obres van començar en 1422, és a partir de 1481 quan es fan les ampliacions importants, anant a càrrec de Francesc Martínez de Biulaigua, Joan Guiverro i Pere Compte, que van alçar el cos ...
L'any 1655 es va obrir en esta plaça, anomenada llavors de Valencians, l'oficina de Correu Reial. La 'Casa de Postas' va estar durant un temps situada ací. ...
Durant els segles XVIII i XIX, l'Albereda era freqüentada per nobles i burgesos de la ciutat, que la recorrien amb cotxe de cavalls.
En els segles XVIII i XIX tenia 1 Km. de llarg i 100 m. d'ample. Els ...