L'aprovació definitiva del llit del riu Túria com a zona verda i parc públic, es produeix en l'any 1979. Havien passat quatre anys des que Franco havia mort i un any des de l'aprovació d'una constitució democràtica.
El jardí va ser dissenyat pel mateix José Benlliure a l'estil dels jardins privats de l'època, amb ciprers, pins, tarongers, llimeres, llorers, gesmils, murtes, etc.
L'estàtua de Sant Vicent Màrtir, en la imatge, és obra de Carmelo Vicent Súria.
Els jardins, a més de les estàtues, estan adornats amb diversos pitxers. Compten també amb un roserar.
Realitzada pel requenense Diego Martínez Ponce d'Urrana a partir de 1653 per a allotjar la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats, patrona de València. La planta oval continguda en un rectangle es relaciona amb l'església de Santa Anna dels Palafraneros de Roma, de Vignola.
A la dreta es pot veure la tribuna d'arcades de la catedral (1566), una construcció ja plenament renaixentista. Anomenada Obra Nova, va ser realitzada per Gaspar Gregori i des d'allí contemplaven els actes que es desenrotllaven en la plaça de la Mare de Déu, l'aristocràcia i les autoritats religioses. Ací també era venerada la imatge de la Mare de Déu dels Desemparats abans de la construcció de la seua basílica.
En este edifici van intervindre diversos arquitectes, entre ells Javier Goerlich. L'edifici mostra el canvi radical donat per l'arquitectura en la postguerra, ací ha desaparegut tot racionalisme.
Estes creus són l'equivalent del que a Castella anomenen "humilladeros".
El traçat del parc es va fer sobre antics terrenys d'horta i manté algunes edificacions lligades al treball agrícola dels segles XV i XVI, com l'alqueria de Barrinto, convertida ara en biblioteca pública.
L'Hemisfèric va ser el primer edifici a acabar-se (1998). En el seu interior alberga una sala de cinema IMAX amb capacitat per a 300 persones. Les projeccions són de temes de ciència i tecnologia.
Sobre la cúpula interior, una secció de cúpula mòbil permet la menor o major obertura de l'espai exterior cobert. S'hi ha comparat amb un ull.
Este mercat està situat en dues petites places renovades de València, entre els carrers Guillén del Rei i Cobertís de Sant Tomàs; al costat de l'anomenada plaça Ibáñez i del carrer Tapineria.
El jardí i el palauet d'Ayora van ser construiïts l'any 1900 per a José Ayora. Constituïxen un clar exemple de residència suburbana de la burgesia de l'època.
El campanar de l'església és de principis del segle XVII i serviria de model per a altres a València.
En la portada principal, que dóna al carrer Sant Vicent Màrtir, es pot veure dalt la marca el rosetó gòtic tapiat. La nova portada és ja del segle XVIII.